LITERATURA NORD-AMERICANA

Conferència atractiva, engrescadora per la desconeixença que tenim sobre la literatura nord-americana, especialment des del seus inicis fins arribar al segle XX.

És una literatura curta en el temps però molt rica i actualment molt potent culturalment perque hi ha molts diners.

La literatura americana al principi està molt lligada a l’anglesa.

Els espanyols van anar a Amèrica a conquerir, els anglesos a colonitzar com a pelegrins, fugien de les qüestions religioses (Cromwell), els emigrants eren classe mitjana, bastant poderosos, pelegrins per crear la nova Jerusalem purificadora, eren baptistes, presbiterians, … i van arribar a Boston, tenien molt sentit religiós i això va ser molt important en la cultura americana. Actualment en tots els hotels d’EE.UU hi trobem a la tauleta de nit una Bíblia.

Van crear petits pobles i escribien autobiografies i memòries. No hi havia material social, societat per escriure. També hi va arribar gent pragmàtica, ja que en el s. XVIII a Anglaterra s’havia desenvolupat molt la ciència.

Per exemple Isaac Newton en la Royal Society va dir “La lengua tiene que apartarse de la metáfora y se tiene que escribir como las ciencias”, Anglaterra era un país molt industrial, i per tant molt pràctic.

És molt interessant l’autobiografia de Benjamin Franklin perque recull les necessitats, les ansietats, els problemes de la societat i descriu la secularització d’aquesta època, també explica que has de fer amb la teva vida. Franklin va ser escriptor, polític, es considerat un dels pares fundadors dels EE:UU, va crear la primera biblioteca i els bombers, a part dels seus invents.

En el s. XIX arriben grans onades d’immigrants, però culturalment continua sent pobre, venen a treballar. En aquest segle la literatura és una lectura anglesa, copien i ho venen.

En el s. XVIII i XIX, es produeixen i editen revistes, amb relats curts, més “accessibles” i més ben pagats, per a un públic més cult, amb poques dones escriptores i les que hi ha escriuen relats curts.

En el XIX apareixen dos o tres grans novel.listes, Herman Melville que va escriure “Moby Dick” metafísica pura, balena blanca, cada tres línies una cita bíblica, va escriure altres relats però no va agradar, no va tenir èxit a EE.UU.

“La cabana del tio Tom” Harriet B. Stowe no és una obra d’art però està bé. És la novel.la amb la que diuen va començar la guerra civil nord i sud (esclaus i esclavitud). El sud tenia una cultura molt rica, totalment diferent a la del nord.

El llibre “Incidents en la vida d’una jove esclava” de Harriet Jacobs (1813-1897), pseudònim de Linda Brent  (ex-esclava) parla del paper de la dona com a esclava i com pateix el racisme i l’assetjament sexual, aquest va tenir molt d’èxit en el nord. Igualment van tenir molt d’interés per les “Aventures de Huckleberry Finn” de Mark Twain (1884) ambientada en el Mississipi aquest riu enorme que separa el nord del sud i que en les seves ribes es produia comerç i economia.

Henry James (1843-1916), el novel.lista més gran que existeix segons l’opinió de la conferenciant, escriu sobre la consciència, el subconscient, l’absurd, la dona com a objecte de desig “Washington Square” què desitja?  què necessita?, el sofriment de la capacitat de ser ella mateixa.

La generació perduda, s’atribueix aquest nom als escriptors americans que venen i se senten importants a Europa, T.S.Eliot (Premi Nobel de Literatura 1948), W.Faulkner “El ruido y la furia” novel.la nostàlgica per la vida del sud, va rebre el Nobel de Literatura el 1949, Ernest Hemingway “Adios a las armas”, “Las nieves del Kilimanjaro” (llenguatge modernista).

Els escriptors americans per primera vegada descobreixen Europa i per primera vegada trenquen amb la tradició anglesa, els americans ja veuen un horitzó d’expressió, el modernisme s’aparta del realisme.

Algunes obres recomenades per la conferenciant:

Edith Wharton:  La casa de la alegria i La edad de la inocencia

Washington Irving:  A history of New York

Nathaniel Harwthome:  La letra escarlata

Emily Dickinson:  Poesies