09 Feb LEONARDO DA VINCI, L’HOME TOTAL DEL RENAIXEMENT
Conferència, 17 desembre 2019
Per. Jordi González Llàcer
Leonardo da Vinci (1452-1519) artista toscà i un home d’esperit universal, a la vegada científic, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, músic, poeta, filòsof i escriptor “homo universalis” (que coneix, comprèn o sap molt).
Tal com ens va dir el Jordi, Leonardo podria ser perfectament la personificació del Faust, que ven la seva ànima al diable pel coneixement il.limitat, ell representa l’home modern que s’enfronta al món i amb ell neix una visió més optimista, l’home està situat al centre, al mig de tot (antropocentrisme), va ser el primer home modern i postmodern i veient que la societat tenia límits va tenir cura de que el que ell pensava no quedés escrit, ningú podria llegir les seves idees.
Leonardo va entrar com aprenent en un dels tallers d’art més prestigiosos d’aquella època, sota el mestratge d’Andrea del Verrochio, allà hi havia el bo i millor dels artistes.
Ell com artista va crear tècniques pictòriques innovadores: el sentit de la composició, l’ús subtil dels esfumats de colors, el coneixement profund de l’anatomia humana i animal, la utilització de la llum, l’interès per la fisonomia, però sobretot dominava la tècnica del “sfumato” (impressió de profunditat) i la combinació d’ombres i llums, aquestes qualitats les podem trobar a obres com: La Gioconda, L’últim sopar i la Mare de Deu de les Roques.
Pintures:
L’Anunciació (1473-1474), es creu que és la primera obra pintada per Leonardo, típicament renaixentista: base estable i ample, forma triangular o piramidal.
També va pintar un retrat de Ginebra de Benci, hi ha tocs de llum a la manera de la pintura flamenca que tenen colors amb molta brillantor i potència, els italians els criticaven i després els imitaven. Per Leonardo l’element més expressiu és la llum, gairebé tots els seus quadres tenen finestres i la llum és el que dona la jerarquia.
Leonardo no va acabar moltes de les seves obres. Com a dibuixant era excepcional, i no destruïa els seus dibuixos, deia que eren essencials, on es troba la idea fonamental, tot passa per un dibuix, per un disseny.
Tenebrisme: clarobscur,foscor al fons i la llum a la cara, Dama amb un ermini.
El Sant Sopar, en aquesta pintura mural Leonardo agrupa els apòstols en quatre grups de tres al costat de Crist, és una composició nova que no havia fet mai.
La Gioconda (Mona Lisa), retrat de mig cos on hi va utilitzar el sfumato procediment molt característic de Leonardo, ell va portar el quadre sempre al damunt fins que va morir, i sempre l’anava retocant.
Sant Joan Baptista (1508-1516) una de les últimes pintures que va fer, també té un somriure enigmàtic com la Gioconda, la figura està envoltada d’una mòrbida ombra, l’aparença de Sant Joan diuen que és andrògina o hermafrodita.
La Inquisició li va “buscar les pessigolles” però no van poder trobar res escrit.
Leonardo ho volia saber tot, tots els misteris.
Sense comentaris