20 Mar L’ENIGMA DE VELÁZQUEZ
Conferència molt didàctica i instructiva la que ens va oferir en Jordi González sobre Velázquez.
Velázquez neix en una època trista de la davallada de l’imperi espanyol i en un moment de gran nivell cultural. Ell és important per la seva qualitat artística , és Patrimoni de la Humanitat i ja presentia els temps que va viure i actualment encara continua provocant interès. Tot en ell és misteriòs , exigent amb l’espectador, d’aquell repte de comprensió comptava amb la intel.ligència del que mirava i observava els seus quadres. Velázquez no era bromista, era reservat, callat, silenciós, discret i molt intel.ligent. Va nèixer a Sevilla , que en aquells moments era una ciutat culta, important per ser el port dels vaixells que salpaven cap a Amèrica i rica.
Els inicis del pintor van ser amb els mestratges de Herrera El Viejo i de Francisco Pacheco, la seva època sevillana (1609/1623), des dels 10 anys quan va començar a treballar fins els 18 i en aquesta edat ja era un gran pintor. Va estar molt inffluenciat per Caravaggió, el creador de l’estil barroc de la pintura europea, del “tenebrisme” contra el que es destacava la llum intensa dels rostres i de les mans, ell feia un tractament realista dels personatges, gent del carrer, gent de la taverna del costat de casa seva. El realisme va revolucionar als clergues, va emocionar a tots els artistes, sobretot a Velázquez, la realitat més propera de les coses , que per ell tenia més interès que el tema religiós, era un pintor anticonvencional, la realitat és rica tota ella, una cultura filosòfica, vull tot el que m’envolta, anava contra els corrents establerts des de molt jove, era enginyós.
Tenebrisme i realisme el fons del quadre sol ser molt fosc, dues línies il.luminades, composicions en diagonal molt típic del barroc. Velázquez va ser el pintor de la cort de Felip V i del Conde Duc D’Olivares que el va protegir i el qui el va presentar al rei.
Del (1629/1631) s’estableix a Itàlia , el rei li va encarregar que compres obres d’art, Felip V va ser el promotor del Museu del Prado. Allà també va pintar el primer paisatge de la història de la pintura europea pintat directament del natural.
Dues obres magistrals de Velázquez van ser: “Les filadores o la faula d’Aracne” (1657) on es creia que eren obreres treballant i “Les Menines” la filosofia convertida en pintura. Què volia explicar? la realitat se’ns esmuny, què es la realitat? tot de preguntes les va convertir en pintura. El que va confegir Velázquez novament i definitivament és la participació de l’espectador.
Durant més de quaranta anys de pintor va produir al voltant d’un centenar d’obres. La temàtica de Velázquez va ser amplia: el retrat, la pintura històrica, religiosa o mitològica, el nu femení, el paissatge i la natura morta, però va destacar sobretot com a retratista, és considerat el retratista espanyola amb més talent del s XVII.
Sense comentaris