LA FORMACIÓ DE L’ESTAT D’ISRAEL

La primera classe del segon trimestre va ser a càrrec del periodista especialitzat en política internacional Lluis Foix, aquesta va estar dedicada a la creació de l’Estat d’Israel i als jueus.

Abans de desenvolupar el tema, ell va fer-nos saber que era projueu i que hi estava molt influït personalment i va fer esment d’un llibre dedicat a la gran contribució dels jueus al segle XX.

Va destacar la gran quantitat de jueus que han arribat a obtenir els Premis Nobel (140), hi ha molta gent importat i influent jueva.

Els jueus han estat sempre un poble erràtic que les ha passat de tots colors, en la diàspora (la dispersió) és van repartir per Europa, Rússia, EE.UU, Catalunya, ….és considera un poble maleït, han estat continuament perseguits.

No solen tenir propietats, ni terres, però dominen la cultura, tenen molts diners i no els amaguen, els fan moure.

En el Congrés Sionista, celebrat a Basilea el 1897, es van reunir dues-centes persones i vint-i-set països per dona’ls-hi una pàtria als jueus, però després de descartar diversos països decideixen tornar a Palestina. Ell també va assenyalar que quan “les fronteres es fan en depatxos són artificials”.

Per què no hi ha pau?

Perquè per fer l’Estat d’Israel es van fer unes fronteres molt estranyes, es proposà la partició de Palestina en dos estats: un d’àrab i un altre jueu, les complicades fronteres de les dues entitats delimitaven els assentaments naturals de les dues comunitats, però com a fronteres de dos estats eren completament irreals. Els jueus mai estan contents i alguns creuen fins i tot que va estar un error crear l’Estat d’Israel. Si no es dona una sortida política acceptable per la gent que hi viu, i es domina a la força, a on arribarà això? Israel no es un estat democràtic, no hi ha pau, cal la creació dels dos estats però els jueus no cedeixen, no es poden barrejar, són el poble escollit. Ells han convertir el païs en un jardí amb molta sabiesa concentrada, encara que no cal que tot el que fan ells estigui ben vist, tant uns com els altres viuen amb por, amb el fusell penjat, no hi ha seguretat ,és imprecindible crear els dos estats. Israel és el triomf de l’idealisme, la gent jueva està en guerra però viuen bé, viatgen, treballen, … els palestins no poden sortir del seu país, hi ha moltes dificultats per acceptar la manera d’èsser i viure de l’altre.

Els jueus van ser-hi molts segles i els palestins també (Mahoma, Rei David) per tant ens trobem amb dues llengües, dues religions, dues tradicions, dos costums i dues maneres de viure per un sol territori.