27 Oct JAUME PLENSA : FORÇA I SENSIBILITAT
Conferència 24 d’octubre
“Jaume Plensa: Força i Sensibilitat”
Per: Carolina Camañes
És un artista amb una mirada clara, sincera, la imatgeque dona és de discreció absoluta.
Carolina Camañes ho renarca, també esmenta la seva edat (67 a). És un creador amb molt potencial.
La seva obra és una permanent experimentació i investigació amb diferents materials. La recerca és costant. Parteix d’una abstracció poètica del que percep, o llegeix, i aleshores ho plasma en les seves obres, la creació surt de la seva interioritat. No és un treball mental.
La primera exposició la va fer el 1980. Inicialment feia gravats. L’empremta ja era molt trencadora. Jugaba amb els materials perquè fessin la seva part en la creació del quadre (rovell, paper mullat).
Plensa té afició a trteballar amb les lletres encara que juntes no diguin res, és la bellesa que possibilita el llenguatge. A la Pedrera, en l’exposició d’aquest anys, va escriure aquesta frase:
“Una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a les altres, formen paraules, i les paraules formen textos, i els textos, pensaments”
La relació professional amb la Fura dels Baus, va projectar-lo molt més. Va començar a tenir encàrrecs fora del pais.
L’opinió personal de la conferenciant, és que l’escultura és més important que la pintura, ja que ocupa un espai, té volum, tres dimensions. Amb les creacions del Jaume Plensa, podem entrar-hi dins. És una experiència única.
Les seves darreres obres són caps monumentals, alguns fets amb xarxa que possibilita veure que hi ha a l’altre banda de l’escultura, cosa que cap altre creador ha fet abans. Juga amb la complicitat de l’espectador.
Darrerament, els caps, els crea amb els ulls tancats, amb el dit als llavis per convidar l’espectador a mirar el seu interior i descobrir la seva interioritat. Una imatge poètica de recolliment i el silenci. L’art és un vincle comú que ens uneix a través de la bellesa meravellosa que cadascú amaguem.
Sense comentaris