FEMINISME

Isabel Clara Simó a la seva conferència ens va parlar del feminisme i va dir-nos que tal com el coneixem avui dia va començar fa uns 200 anys. Segons alguns homes, el feminisme és una ideologia contra natura, de dones resentides que volen ser homes, de dones reprimides, solterones, etc. ells creuen que les feministes volen substituir als homes.

Els primers moviments feministes com a tal, van sorgir en el segle XIX en els països anglosaxons per tal d’aconseguir el dret al vot (sufragi).

La revolució industrial va canviar el sistema de feina, la dona va entrar a treballar a les fàbriques i van esdevenir obreres (proletariat) es van acabar els tallers familiars i fins i tot l’estructura de les cases va canviar. En el segle XIX és quan la dona va tenir ple accés a l’educació i a la vida professional.

Al llarg de la història alguns pensadors homes van estar al costat de les dones, en John Stuart Mill va escriure “L’esclavitud de la dona” observacions incontestables això que s’havia abolit l’esclavitud. Què és un esclau? una persona que no cobra la feina, que no pot decidir per la seva vida ni intervenir en la societat.

Charles Fourier, socilista utòpic, va dir: “el grau d’emancipació de la dona en una societat és el baròmetre general pel qual es mesura l’emancipació general”.

En el 1967 l’ONU va fer una declaració sobre l’eliminació de la discriminació contra la dona.

A la dona se l’assimila amb la natura, a les emocions, no té iniciativa i l’home a la cultura, al raonament, a una actitud dinàmica. La dona virtuosa és la que no parla, que no aixeca la veu, que és submisa i obeeix, la dona produeix vida, arriba a la pubertat amb la regla (nena/dona), en l’home hi ha indefinició, només en algunes tribus tenen rituals per marcar el pas a l’adolescència. En les ideologies d’extrema dreta la dona és una persona de sexe femení i la seva única missió és la reproducció. Doncs no, la dona ha de gaudir de la seva vida, ha de tenir dret a la vivenda, a la salut, a decidir, a la cultura, a tenir temps lliure.

Per què no ens hem revoltat les dones? Com ho hem consentit tant de temps? La principal causa doble i de perillosa pressió: la política amb lleis discriminatòries i la religió.

Actualment dos terços del treball mundial el fan dones i nenes cobrant molt menys que els homes, en els països industrialitzats el treball de la dona com a directiva, alts càrrecs, professores d’universitats,…. és molt baix. Un 38% de dones de tot el món són analfabetes, és més de la tercera part i un 20% han sofert violència sexual entre els 15 i els 44 anys i més de 130 milions de nenes són mutilades encara actualment.

No volem ser homes les feministes, volem ser dones, tampoc substiuir als homes, no volem renunciar a la maternitat ni a tenir mal aspecte, aquestes ridícules acusacions són tontes. És necessàri un canvi profund en la societat, volem la igualtat i caldria canviar la mentalitat de tothom.