18 Oct EL REPTE D’INFORMAR I INFORMAR-SE AL SEGLE XXI
INAUGURACIÓ CURS 2019-2020 (8 OCTUBRE 2019)
Reflexions fetes pels components de la mesa:
“Deixar d’aprendre és començar a envellir”
“La vejez empieza cuando se pierde la curiosidad”
“Les persones més cultes no són les que llegeixen més llibres sinó les que saben escoltar als altres”
“La gent gran podem fer el que volem i hem de fer el que volem”
“La formació no té edat. Quan més puguem aprendre millor. Aprendre el que és diferent, ens hem d’obrir i conèixer el que no coneixem. L’altre pilar és la informació”.
ROSA Mª CALAF
EL REPTE D’INFORMAR I INFORMAR-SE AL SEGLE XXI
Al segle XXI estem en una crisi econòmica important, encara que aquesta es de valors tot i tenir una base econòmica, i d’això no se’n parla. Una societat sense valors no pot defensar els seus drets i no pot tirar endavant, necessita de la informació, una societat democràtica requereix una informació pública que es basi en fets.
El periodisme ha de ser rigorós, independent, que serveixi a la societat i no la societat al periodisme, nosaltres correm el risc de pensar que estem molt informats, però no, estem molt entretinguts.
Es venen les idees amb les mateixes tècniques de marketing com si fossin productes. El periodisme s’espatlla i es desvirtua, s’allunya de donar servei, la informació està molt contaminada i l’ètica s’està desdibuixant més, les agències honestes ajuden i aporten. El que no és factible és que un dilluns ens llevem i ens trobem amb la pitjor crisi econòmica de la que ningú ens havia informat, encara que alguns periodistes estaven investigant però no podien o no se’ls deixava publicar. És la pràctica equivocada la de no informar dels fenòmens que es van formant poc a poc. L’intent d’enganyar, la manipulació, ha existit sempre, però ara la possibilitat de fer-ho ràpidament és més gran.
Tots nosaltres venim d’una altra època en la que hi havia altres sistemes informatius que ens feien rumiar una mica més, actualment el 85% dels estudiants universitaris no són capaços de distingir una notícia falsa d’una que no ho és. Hi ha organitzacions per difondre les notícies falses i quan les dades van en contra del que nosaltres volem, les ignorem i sospitem.
Cada país mostra el que l’interessa, falseja la realitat, fan una utilització del llenguatge, pensem que les paraules no són innocents, canviar el sentit real de les paraules és canviar les idees, es té una percepció diferent. En grans successos sempre s’utilitza un llenguatge catastròfic per crear sensació de por, de caos, de descontrol, és a dir s’emmascara la realitat, la veritat es disfressa, s’enganya, es menteix amb el que es diu i el que no es diu i amb els fets, exemple: l’enderrocament de l’estàtua de Saddam Hussein a Irak.
Preguntes que ens hem de fer:
- El mitjans reflecteixen la realitat o la inventen?
- Els mitjans són on hi ha la noticia o la noticia on hi ha els mitjans?
- Les xarxes dificulten o ajuden a la manipulació? Aquestes són una eina de coneixement però si no s’utilitzen correctament poden ser una eina de desconeixement.
Els poders polític, mediàtic i econòmic estan treballant junts i no es bo per la salut democràtica de la societat, hem de vetllar pel dret d’estar informats i ben informats, i hem d’exigir bon periodisme i bona educació, fet que la societat no ho fa, la qualitat del periodisme està en un segon aspecte. Depèn de nosaltres no caure en aquests perills, hem d’anar en compte de que el soroll no ens distregui i que les noticies no ens menteixin, fer visible el que és invisible.
Napoleó deia: “El poble no ha de ser lliure sinó que se li ha de fer creure que ho és, perquè si creu que és lliure deixa de lluitar per la llibertat”.
Sense comentaris