EL CISMA D’OCCIDENT

L’esglèsia i la crítica humanista.
El Papat d’Avinyó (1309-1378) i el Cisma d’Occident (1378-1417).

Durant el periode d’un segle Europa pateix una època molt crítica tant social com política i també una crisi espiritual, coincidint amb la gran depressió medieval i es considera el vessant espiritual de la “crisi”, a més hi trobem la pesta negra ,pandèmia (on va morir moltíssima gent degut a una picadura de puça) i la guerra dels 100 anys (1337-1453).

El cisma comença a partir de Bonifaci VIII, Papa “gregorià” amb molta energia i personalitat, ben preparat intel.lectualment i bon coneixedor del dret. Publica diverses butlles : “Clericis laicos”, “Ausculta fili” amb clares al.lusions al rei de França Felip IV, el Papa amenaçava als qui com aquest rei cobraven taxes eclesiàstiques sense permís.

Qui mana? Teocràcia (govern de Deu), el Papa va cedir, però el 1300 un conseller reial l’acusa de traïció i fa empresonar al Bisbe de Pamiers (partidari del Papa).

1302 “Unam Sanctum” on es reafirma la teocràcia pontifícia. Les criatures només es poden salvar si es sotmeten a l’autoritat del Papa. En aquell context igual a anacronisme.

1303 Mor Bonifaci VIII i surt elegit Benet XI (Peruggia), en el 1304 mor sospitosament, llavors s’escull a Climent V, d’origen gascó, amb el suport del Rei de França, la seva lectura política és renunciar a la teocràcia i triomfa la concepció monàrquica, inseguretat a Roma i la cort pontifícia es trasllada a Aviny´, això es vist metafòricament com la segona captivitat de Babilònia.

1311-12, Concili de Vienne del delfinat: la desaparició dels templers, la reforma de l’esglèsia i la reconquesta de Terra Santa.

1314 Mort Climent V (2 anys sense Papa).

1316 Conclave de Lió, elecció del Bisbe de Avinyó, Joan XXIII, residència fixa, molt de luxe. Va ser un pontificat molt conflictiu:

– Suport als Güelfs, reneix la tensió entre el Papat i l’imperi.

– Acusat de corrupte i mundà pels franciscans: Marsili de Pàdua, Guillem d’Ockham.

1339 Benet XI i després en el 1342 Climent VI , Avinyó una autèntica cort: mecenatge, autèntic esplendor. Els successors retornen a la moderació i la idea de tornar a Roma (1377).

En el 1378, mort Gregori XI i gran divisió del conclave cardenalici, elecció d’Urbà VI amb un pontificat conflictiu.

Els cardenals francesos, passats només cinc mesos, al.leguen irregularitats i trien Climent VII, que s’instal.la de nou a Avinyó, Urbà VI no accepta la situació i no renuncia al càrrec.

Es consuma la ruptura, i és l’inici del Cisma d’Occident, amb la cristiandat dividida les monarquies feudals es posicionen:

a) Roma: Europa oriental, Anglaterra, Portugal, Itàlia Central i del Nord.
Els Papes Urbà VI, Bonifaci IX i Gregori XII.

b) Avinyó: Europa Occidental, Àustria, Nàpols, Irlanda i Escocia. Papes Climent VII i Benet XIII.

Els Papes s’excomunicaven recíprocament. Davant la divisió, els teòlegs de la Universitat de París s’avenen a proposar tres vies de solució negociadora atés l’equilibri existent, en descartar les mesures de força via facti (per mitjà de la guerra):

a) Via Cessionis: renuncien tots dos i un de nou amb capital a Avinyó, Benet XIII de la casa aragonesa de Luna, molt preparat.

b) Via compromissi: negociar les dues parts, fracassa per la bel.licositat de Benet XIII.

c) Via conciliaris: la del Concili, una reunió de bisbes i cardenals i el que surti d’aquest concili serà el Papa.

1409 Concili de Pisa fan fora els dos Papes i un de nou Alexandre V, el qual va anar a Roma i a continuació Joan XXIII, els dos Papes no accepten l’esglèsia tricèfala.

L’Emperador alemany Segimón proposa un nou concili per solucionar el problema.

Concili de Constança (1414-1418) :

1.11.14: inici solemne del Concili de Constança, ciutat imperial, hi trobem tres punts:

1. Resoldre el Cisma d’Occident
2. Reconciliar ortodoxos i catòlics
3. Afrontar el problema de l’heretgia de Wycliff i Huss, els van empresonar perque el primer va qüestionar el paper del Papa i el segon era teòleg de la Universitat de Praga i va posar en marxa una reforma de l’esglèsia.

Llavors Gregori XII va abdicar, voluntariament, Joan XXIII és deposat pel concili, després de ser capturat per un intent de jugada, Benet XIII no cedeix però es queda sense suports polítics, cap estat li fa costat i es retira a Peníscola on mor el 1423.

1417 elecció d’un nou i únic Papa a Roma, Martí V, el Papat d’Avinyó i el cisma ja eren història.

Aquesta resolució obre un important debat sobre la necessitat d’una nova reforma de l’esglèsia, les tensions, però continuen entre alguns Papes partidaris de l’autoritarisme pontifici, com Eugeni XV, que va anul.lar un concili que s’havia de celebrar a Basilea, i els partidaris de la teoria conciliar. En aquest context la pressió turca de Constantinoble introdueix un nou factor en plantejar-se la unió de les dues esglèsies, sota la primacia romana:l’emperador que donava ajuda militar a l’esglèsia oriental.

Quan es clausura el concili Martí V va rebutjar les invitacions de fer estada a Avinyó o en algunes ciutats alemanyes i es dirigí cap a Florència, finalment, el 28 de setembre de 1420, Martí V entrà a Roma i s’instal.la al Vaticà.

Tot i que va ser una conferència una mica densa degut a la quantitat de dades i dates, va agradar força i el conferenciant va ser un bon comunicador.