-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

 CONFERENCIES REALITZADES OCTUBRE - NOVEMBRE - DESEMBRE 2017

primer trimestre curs 2017/2018

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

L´obra deJosep Anselm Clavé:

Projecte cultural, ideals republicans i Societats corals Conferenciant:   Roger Canadell Rusiñol de UOC Estudis d´Arts i Humanitats 10-10- 2017

Josep Anselm Clavé va néixer en el barri barceloní de la Ribera, en el si d'una família modesta, tot i que amb un cert

benestar econòmic, propiciat, no per l'abundància, sinó per l'estabilitat. Aquesta situació no durà gaire, ja que el negoci

familiar patí un revés econòmic que comportà serioses dificultats a la família Clavé. Als sis anys va perdre la visió d'un ull

a causa d'una infecció, fet que va contribuir que deixés

definitivament l'escola. Es va posar a treballar

de torner, però aviat va haver de deixar la feina, ja que,

havent-la de realitzar forçant la postura

perquè només hi veia amb un sol ull, li causava un

procés de malformació a l'espatlla. Des

d'aquest moment -i influït per la sensibilitat i gust per

a les arts de la seva mare- es dedicà, de forma

autodidàctica, a estudiar música i poesia. D'aquesta

manera, amb una sòlida formació humana i

musical, s'introduí a la pràctica de la música, en la

literatura i el pensament social francès, tan

importants per a la seva formació política. Ben aviat

va començar a convertir la seva afecció de

tocar la guitarra en una alternativa professional, i

decidí llogar-se a diferents cafès de Barcelona,

com a guitarrista. Aquí començaria una veritable

activitat musical en el context de la música

popular, pròpia de les tavernes i els locals d'esbarjo

Conferenciant:   Josep Puigsech i Farràs Doctor en Història per la UAB
La Revolució Russa de l'octubre de 1917 va tenir un impacte immediat a Catalunya. La societat catalana, des de la dreta fins a l'esquerra, des de la burgesia fins a l'obrerisme, s'hi va posicionar. La immensa majoria hi eren contraris, però també hi va haver qui va adoptar una nova ideologia, el comunisme. I la qüestió nacional també va ser posada sobre la taula, de manera que els anys 20 del segle passat varen abundar els viatges de catalans cap a la Rússia soviètica. Des de Josep Pla fins a Andreu Nin, des d'Eugeni Xammar fins a Ángel Pestaña, el ventall fou molt gran.
Josep Puigsech Farràs es doctor en historia por la Universidad Autónoma de Barcelona y profesor de la misma universidad. Especialista en la trayectoria del movimiento comunista del estado español, ha publicado diferentes obras colectivas e individuales en italiano y catalán, entre las que destacan, Joan Comorera torna a casa (2009), Spagna 1936 (2008), El PSU de Catalunya. 70 anys de lluita pel socialismo (2008) o Nosaltres, els comunistes catalans (2001). También es autor de artículos de investigación en revistas especializadas como Hispania, Ayer, Alcores, Studia Historica, Spagna contemporanea, Afers o Recerques.
24-10-2017

Conferenciant: Marc Mayer i OlivéDoctor

per la Universitat de Barcelona

 Nascut el 17 d'octubre de 1867 a la localitat barcelonina de Mataró, va estudiar Arquitectura i ciències

exactes a Barcelona, ​​i quan va acabar va tornar a Mataró, on va assumir el càrrec d'arquitecte municipal

tenint només vint anys d'edat. Va romandre en aquest lloc durant cinc anys, període en el qual va

construir també els seus primers edificis a Mataró.Posteriorment Puig va ser nomenat catedràtic a

l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, ​​en les especialitats d'hidràulica i de resistència de materials. El

1917 va assumir el càrrec de President de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on va elaborar un

ambiciós pla d'ensenyament i cultura i va impulsar les excavacions arqueològiques d'Empúries. També

va fer que es construïssin noves carreteres i que es desenvolupés l'agricultura. En 1923 va ser destituït i

substituït per Alfons Sala.Puig va ser deixeble de Lluís Domènech i Montaner, i se'l considera l'últim representant del modernisme

i el primer del noucentisme. Segons alguns experts, la seva obra pot dividir-se en aquests tres períodes diferents.A la «poma de la

discòrdia» del Passeig de Gràcia de Barcelona es troba la Casa Amatller, amb la seva distingible perfil escalonat, obra de Josep

Puig i Cadafalch. A la seva dreta, la Casa Batlló, de Gaudí.El primer període és modernista. L'arquitecte utilitza com a model la

casa de camp de l'aristocràcia catalana, a la qual afegeix elements d'inspiració nòrdica. A aquest període pertanyen edificis com

la Casa Amatller, la Casa Martí i, especialment, la Casa de les Punxes o Casa Terradas. Tots aquestes obres van ser realitzades

entre 1895 i 1905.El segon període es pot definir com d'idealisme racional, una tendència arquitectònica basada en els gustos de la

nova alta burgesia. Els edificis són dissenyats amb criteri més racional i pràctic. Són representatives d'aquest període la Casa

Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.El tercer període és monumentalista, i es desenvolupa paral·lelament a la

preparació i la celebració de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929), de la qual Puig va ser l'arquitecte principal. En aquesta

etapa creativa els edificis estan inspirats en l'arquitectura romana, que no obstant es combina amb elements típics de València i

Andalusia. Les parets són grogues, i s'utilitzen nombroses columnes com elements estructurals. De tot això resulta un atractiu

estil neobarroc.

L´arqueologia catalana vista per un  arquitecte: Josep Puig i Cadafalch

7 - 11 - 2017

Conferenciant: Arantxa Usandizaga Sáinz Catedrática de literatura Anglesa i Nord-Americana UAB
Literatura en anglès conreada als EUA. Durant un segle i mig fou una literatura eminentment colonial, escrita per anglesos, de la mateixa manera que el país era un conjunt de colònies. Al s. XVII els temes literaris són bàsicament descriptius, de temes econòmics, de polèmica religiosa i, bé que foren adoptades formes poètiques, en definitiva la temàtica no s’apartà de discussions entre puritans, anabaptistes i calvinistes, i l’únic poeta líric fou Edward Taylor (1644?-1729). El s. XVIII, bé que aparegueren llibres d’erudició i de filosofia, hom pot dir que és un segle dominat per la política, dins la qual tenen un paper de relleu Benjamin Franklin (1706-90), que exposà les seves idees de Common Sense a la publicació Poor Richard’s Almanack, amb molt d’èxit, i l’anglès Thomas Paine (1737-1809), autor de The Rights of Man (1791-92), el qual Franklin persuadí que emigrés a Amèrica. La poesia, aquest segle de revolució americana, fou una arma de revolta i, moltes vegades, fou utilitzada en cançons la música de les quals provenia d’Anglaterra. També aparegué el teatre, encara que molt rudimentari, i la novel·la The Power of Sympathy (1789), de William Hill Brown, fou la primera novel·la pròpiament nord-americana dins la línia sentimental creada a Anglaterra per Samuel Richardson. Al començament del s. XIX sorgiren escriptors que, per primera vegada, aconseguiren el reconeixement i l’acceptació de la crítica i el públic anglesos: el poeta William Cullen Bryant (1794-1878) i els narradors Washington Irving (1783-1859), James Fenimore Cooper (1789-1851), d’una extrema habilitat argumental, i Edgar Allan Poe (1809-49), que tant influí en la literatura europea. A la segona meitat del segle, tenint Harvard com a centre de les seves activitats, sorgí un grup de poetes important: Henry Wardsworth Longfellow (1807-82), Oliver Wendell Holmes (1809-94) i James Russell Lowell (1819-91), que recolliren tota una tradició popular autòctona. D’altra banda, el grup dels anomenats transcendentalists, basant-se en les idees de Plató, influïren no sols la poesia i la filosofia, com és el cas de Ralph Waldo Emerson (1803-82), sinó també la formació del pensament genuïnament nord-americà, com és ara de Henry David Thoreau (1817-62), que desembocà en l’aparició de figures literàries de reconeixement mundial, com el narrador Nathaniel Hawthorne (1804-64), el poeta i novel·lista Herman Melville (1819-91) i el poeta Walt Whitman (1809-65), la influència del qual continua viva encara damunt les noves generacions d’escriptors nord-americans.
21-11-2017

Estructura de l'ADN

La genètica (del grec antic: γενετικός, guennetikós, 'genetivo', i aquest de γένεσις, guénesis, 'origen') 1

2 3 és l'àrea d'estudi de la biologia que busca comprendre i explicar com es transmet l'herència

biològica de generació en generació. Es tracta d'una de les àrees fonamentals de la biologia moderna,

abastant al seu interior un gran nombre de disciplines pròpies i interdisciplinàries que es relacionen

directament amb la bioquímica i la biologia cel·lular.

El principal objecte d'estudi de la genètica són els gens, formats per segments d'ADN i ARN, després de

la transcripció d'ARN missatger, ARN ribosòmic i ARN de transferència, els quals es sintetitzen a

partir d'ADN. L'ADN controla l'estructura i el funcionament de cada cèl·lula, té la capacitat de crear

còpies exactes de si mateix després d'un procés anomenat replicació.

- . - . - . - . - . -

05-12-2017

20-12-2017

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud

d'Europa fins que al segle xvi el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer.

Considerat com un ritu pagà, aquesta peça de teatre religiós que pronostica l'arribada del Messies i

la fi del món i es va anar deixant de representar a les esglésies, de manera que només es conservà

intacte a Mallorca. L'any 2010, la UNESCO va declarar la representació mallorquina Patrimoni

Cultural Immaterial de la Humanitat. A Catalunya, durant el segle xix, l'interès d'alguns

folkloristes per aquest drama litúrgic va començar a impulsar-ne la recuperació.

Representat abans de la missa del Gall, a la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la el protagonitza un

nen o una dona vestits de sibil·la –endevinadora del món pagà– amb mantell de seda i amb una

espasa a la mà. La cançó que interpreta, habitualment a cappella, té l'origen en una melodia

mossàrab amb text traduït al català al segle xiii.

Ripollet al dia nº 097 del 18 d´octubre 2017
Revista de Ripollet 981 del 20 d´octubre de 2017
Revista de Ripollet 984 del 10 de novembre de 2017
Revista de Ripollet 991 del 1 de gener de 2018
 - . - . - . - . - . - . - . -

CONFERENCIES REALITZADES OCTUBRE - DESEMBRE 2017

PRIMER TRIMESTRE CURS 2017-2018

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

L´obra deJosep Anselm Clavé:

Projecte cultural, ideals republicans i Societats corals Conferenciant:   Roger Canadell Rusiñol de UOC Estudis d´Arts i Humanitats

Josep Anselm Clavé va néixer en el barri barceloní de la Ribera, en el si d'una

família modesta, tot i que amb un cert benestar econòmic, propiciat, no per

l'abundància, sinó per l'estabilitat. Aquesta situació no durà gaire, ja que el

negoci familiar patí un revés econòmic que comportà serioses dificultats a la

família Clavé. Als sis anys va perdre la visió d'un ull a causa d'una infecció, fet

que va contribuir que deixés definitivament l'escola. Es va posar a treballar de

torner, però aviat va haver de deixar la feina, ja que, havent-la de realitzar

forçant la postura perquè només hi veia amb un sol ull, li causava un procés de

malformació a l'espatlla. Des d'aquest moment -i influït per

la sensibilitat i gust per a les arts de la seva mare- es dedicà,

de forma autodidàctica, a estudiar música i poesia.

D'aquesta manera, amb una sòlida formació humana i

musical, s'introduí a la pràctica de la música, en la

literatura i el pensament social francès, tan importants per

a la seva formació política. Ben aviat va començar a

convertir la seva afecció de tocar la guitarra en una

alternativa professional, i decidí llogar-se a diferents cafès

de Barcelona, com a guitarrista. Aquí començaria una veritable activitat musical

en el context de la música popular, pròpia de les tavernes i els locals d'esbarjo

10-10-2017

Impacte de la revolució russa a

Catalunya

Conferenciant:   Josep Puigsech i Farràs Doctor en Història per la UAB
Josep Puigsech Farràs es doctor en historia por la Universidad Autónoma de Barcelona y profesor de la misma universidad. Especialista en la trayectoria del movimiento comunista del estado español, ha publicado diferentes obras colectivas e individuales en italiano y catalán, entre las que destacan, Joan Comorera torna a casa (2009), Spagna 1936 (2008), El PSU de Catalunya. 70 anys de lluita pel socialismo (2008) o Nosaltres, els comunistes catalans (2001). También es autor de artículos de investigación en revistas especializadas como Hispania, Ayer, Alcores, Studia Historica, Spagna contemporanea, Afers o Recerques.
La Revolució Russa de l'octubre de 1917 va tenir un impacte immediat a Catalunya. La societat catalana, des de la dreta fins a l'esquerra, des de la burgesia fins a l'obrerisme, s'hi va posicionar. La immensa majoria hi eren contraris, però també hi va haver qui va adoptar una nova ideologia, el comunisme. I la qüestió nacional també va ser posada sobre la taula, de manera que els anys 20 del segle passat varen abundar els viatges de catalans cap a la Rússia soviètica. Des de Josep Pla fins a Andreu Nin, des d'Eugeni Xammar fins a Ángel Pestaña, el ventall fou molt gran.
24-10-2017

Nascut el 17 d'octubre de 1867 a la localitat barcelonina de Mataró,

va estudiar Arquitectura i ciències exactes a Barcelona, ​​i quan va

acabar va tornar a Mataró, on va assumir el càrrec d'arquitecte

municipal tenint només vint anys d'edat. Va romandre en aquest lloc

durant cinc anys, període en el qual va construir també els seus

primers edificis a Mataró.Posteriorment Puig va ser nomenat

catedràtic a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, ​​en les especialitats

d'hidràulica i de resistència de materials. El 1917 va assumir el càrrec

de President de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on va elaborar un ambiciós pla

d'ensenyament i cultura i va impulsar les excavacions arqueològiques d'Empúries. També va

fer que es construïssin noves carreteres i que es desenvolupés l'agricultura. En 1923 va ser

destituït i substituït per Alfons Sala.Puig va ser deixeble de Lluís Domènech i Montaner, i se'l

considera l'últim representant del modernisme i el primer del noucentisme. Segons alguns

experts, la seva obra pot dividir-se en aquests tres períodes diferents.A la «poma de la

discòrdia» del Passeig de Gràcia de Barcelona es troba la Casa Amatller, amb la seva

distingible perfil escalonat, obra de Josep Puig i Cadafalch. A la seva dreta, la Casa Batlló, de

Gaudí.El primer període és modernista. L'arquitecte utilitza com a model la casa de camp de

l'aristocràcia catalana, a la qual afegeix elements d'inspiració nòrdica. A aquest període

pertanyen edificis com la Casa Amatller, la Casa Martí i, especialment, la Casa de les Punxes

o Casa Terradas. Tots aquestes obres van ser realitzades entre 1895 i 1905.El segon període es

pot definir com d'idealisme racional, una tendència arquitectònica basada en els gustos de la

nova alta burgesia. Els edificis són dissenyats amb criteri més racional i pràctic. Són

representatives d'aquest període la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.El

tercer període és monumentalista, i es desenvolupa paral·lelament a la preparació i la

celebració de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929), de la qual Puig va ser l'arquitecte

principal. En aquesta etapa creativa els edificis estan inspirats en l'arquitectura romana, que

no obstant es combina amb elements típics de València i Andalusia. Les parets són grogues, i

s'utilitzen nombroses columnes com elements estructurals. De tot això resulta un atractiu

estil neobarroc.

L´arqueologia catalana vista per un 
arquitecte: Josep Puig i Cadafalch

Conferenciant: Marc Mayer i OlivéDoctor

per la Universitat de Barcelona

07-11-2017

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Conferenciant: Arantxa Usandizaga Sáinz Catedrática de literatura Anglesa i Nord-Americana UABUniversitat de Barcelona
21-11-2017
Durant un segle i mig fou una literatura eminentment colonial, escrita per anglesos, de la mateixa manera que el país era un conjunt de colònies. Al s. XVII els temes literaris són bàsicament descriptius, de temes econòmics, de polèmica religiosa i, bé que foren adoptades formes poètiques, en definitiva la temàtica no s’apartà de discussions entre puritans, anabaptistes i calvinistes, i l’únic poeta líric fou Edward Taylor (1644?-1729). El s. XVIII, bé que aparegueren llibres d’erudició i de filosofia, hom pot dir que és un segle dominat per la política, dins la qual tenen un paper de relleu Benjamin Franklin (1706-90), que exposà les seves idees de Common Sense a la publicació Poor Richard’s Almanack, amb molt d’èxit, i l’anglès Thomas Paine (1737-1809), autor de The Rights of Man (1791-92), el qual Franklin persuadí que emigrés a Amèrica. La poesia, aquest segle de revolució americana, fou una arma de revolta i, moltes vegades, fou utilitzada en cançons la música de les quals provenia d’Anglaterra. També aparegué el teatre, encara que molt rudimentari, i la novel·la The Power of Sympathy (1789), de William Hill Brown, fou la primera novel·la pròpiament nord-americana dins la línia sentimental creada a Anglaterra per Samuel Richardson. Al començament del s. XIX sorgiren escriptors que, per primera vegada, aconseguiren el reconeixement i l’acceptació de la crítica i el públic anglesos: el poeta William Cullen Bryant (1794-1878) i els narradors Washington Irving (1783-1859), James Fenimore Cooper (1789-1851), d’una extrema habilitat argumental, i Edgar Allan Poe (1809-49), que tant influí en la literatura europea. A la segona meitat del segle, tenint Harvard com a centre de les seves activitats, sorgí un grup de poetes important: Henry Wardsworth Longfellow (1807- 82), Oliver Wendell Holmes (1809-94) i James Russell Lowell (1819-91), que recolliren tota una tradició popular autòctona. D’altra banda, el grup dels anomenats transcendentalists, basant-se en les idees de Plató, influïren no sols la poesia i la filosofia, com és el cas de Ralph Waldo Emerson (1803-82), sinó també la formació del pensament genuïnament nord-americà, com és ara de Henry David Thoreau (1817-62), que desembocà en l’aparició de figures literàries de reconeixement mundial, com el narrador Nathaniel Hawthorne (1804-64), el poeta i novel·lista Herman Melville (1819-91) i el poeta Walt Whitman (1809-65), la influència del qual continua viva encara damunt les noves generacions d’escriptors nord- americans.

Estructura de l'ADN

La genètica (del grec antic: γενετικός, guennetikós, 'genetivo', i aquest de

γένεσις, guénesis, 'origen') 1 2 3 és l'àrea d'estudi de la biologia que busca

comprendre i explicar com es transmet l'herència biològica de generació en

generació. Es tracta d'una de les àrees fonamentals de la biologia moderna,

abastant al seu interior un gran nombre de disciplines pròpies i

interdisciplinàries que es relacionen directament amb la bioquímica i la

biologia cel·lular.

El principal objecte d'estudi de la genètica són els gens, formats per

segments d'ADN i ARN, després de la transcripció d'ARN missatger, ARN

ribosòmic i ARN de transferència, els quals es sintetitzen a partir d'ADN.

L'ADN controla l'estructura i el funcionament de cada cèl·lula, té la

capacitat de crear còpies exactes de si mateix després d'un procés anomenat

replicació.

- . - . - . - . -

20-12-2017

05-12-2017

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a

l'edat mitjana al sud d'Europa fins que al segle xvi el Concili de Trento (1545-

1563) va anar fent-lo desaparèixer. Considerat com un ritu pagà, aquesta peça

de teatre religiós que pronostica l'arribada del Messies i la fi del món i es va

anar deixant de representar a les esglésies, de manera que només es conservà

intacte a Mallorca. L'any 2010, la UNESCO va declarar la representació

mallorquina Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A Catalunya,

durant el segle xix, l'interès d'alguns folkloristes per aquest drama litúrgic va

començar a impulsar-ne la recuperació.

Representat abans de la missa del Gall, a la Nit de Nadal, el Cant de la

Sibil·la el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la –endevinadora

del món pagà– amb mantell de seda i amb una espasa a la mà. La cançó que

interpreta, habitualment a cappella, té l'origen en una melodia mossàrab amb

text traduït al català al segle xiii.

visitar:   www.marionasagarra.com

Premsa: Revista Ripollet nº 979 octubre 2017
Premsa: Revista Ripollet  nº 984 10-11-17
Premsa: Revista Ripollet nº 981 20-10-17
Ripollet al dia nº 097 del 18 d´octubre 2017
Revista de Ripollet 991 del 1 de gener de 2018