-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

 CONFERENCIES REALITZADES  GENER-FEBRER I MARÇ DE 2018

2 trimestre curs 2017 / 2018

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

La formació de l'estat d'Israel:

L'estat d'Israel (Medinat-Yisrael) va iniciar la seva existència el 1948, als pocs mesos de que l'Assemblea General

de les Nacions Unides hagués optat per la partició com a única solució possible a les rivalitats àrab-jueves a

Palestina. La seva creació va ser el moment culminant de més de seixanta anys d'agitació sionista. Des dels seus

mateixos inicis Israel ha estat un país assetjat, en lluita per la seva existència en quatre guerres contra els països

àrabs veïns. Palestina, una gran part de l'imperi otomà, va quedar sota control britànic durant la primera guerra

mundial i des de 1923 sota l'administració de la Gran Bretanya per mandat de la Lliga de Nacions. Els britànics ja

havien promès la seva ajuda als jueus per a l'establiment d'una llar nacional a Palestina a la Declaració de

Balfour (1917), per tal que fossin respectats els drets civils i religiosos de les

comunitats no jueves que hi havia. En els temps del mandat, a Palestina hi

havia només 80.000 jueus; però Gran Bretanya va fer honor a la seva promesa i

va fomentar la immigració de tal manera que, cap a 1939, la població jueva

gairebé arribava ja el mig milió. El ressentiment dels àrabs davant la creixent

immigració jueva s'havia posat ja de manifest en una clara rebel·lió, fins al punt

en què els britànics es van veure obligats a posar límits a una ulterior entrada de

jueus. Després de la segona guerra mundial, i en plena activitat terrorista jueva i

àrab, la situació es va deteriorar ràpidament i els britànics es van veure obligats a lliurar el seu mandat.

Professor i antic degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Fundador i membre del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES), distingit amb el Premi de la Junta de la UPF a la Transferència de Coneixement. MBA per ESADE, Màster en Ciències per la Universitat de Purdue, Màster en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Estudis de doctorat en Salut Pública a la Universitat Johns Hopkins i acadèmic visitant del Departament d'Economia del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Experiència empresarial i de política pública a nivell regional, nacional i internacional anterior a la seva incorporació a la UPF l'any 1990. Ex president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS), ex president de l'Associació d'Economia de la Salut (AES), exsecretari de l'Associació Europea de Salut Pública (EUPHA) i mèrit membre de CAMFiC.
Félix Rubén García Sarmiento, més conegut com a Rubén Darío (Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, (Nicaragua) 18 de gener de 1867 - León (Nicaragua), 6 de febrer de 1916), fou un poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc. Alguns erudits el consideren "Príncipe de las letras castellanas" i el pare del modernisme. Destaca entre els poetes llatinoamericans i sobresurt entre els nicaragüencs. Les seves obres més destacades són Azul (1888), Prosas profanas i Cantos de Vida y esperanza. Els tres llibres marquen una evolució cap a l'intimisme però comparteixen un mateix estil, el modernista. Rubén Darío va estar molt influenciat per la poesia romàntica francesa, el parnassianisme i el simbolisme. Del primer moviment va treure la sentimentalitat exacerbada i la passió pels escenaris exòtics, del segon la recerca de la musicalitat i el vers perfecte i dels simbolistes les metàfores. Aquestes influències són sobretot formals, però els referents temàtics solen ser espanyols, ja que pateix una preocupació per la cultura espanyola en la línia de l'anomenada "Generació del 98". Va néixer a Metapa, avui anomenada Ciudad Darío, departament de Matagalpa, Nicaragua, el 18 de gener de 1867. Va morir a León, Nicaragua, el 6 de febrer de 1916. Encara que segons la seva fe de baptisme el primer cognom de Rubén era García, la família paterna era coneguda des de generacions pel cognom Darío.[1] El propi Rubén l'explica en la seva autobiografia: « Segons el que alguns ancians d'aquella ciutat de la meva infància m'han referit, un dels meus rebesavis tenia per nom Darío. A la petita població «conocíale» tot el món pel senyor Darío; als seus fills i filles, pels Daríos, les Daríos. Hi va anar així desapareixent el primer cognom, a punt de que la meva besàvia paterna signava ja Rita Darío; i això, convertit en patronímic, va arribar a adquirir valor legal; perquè el meu pare, que era comerciant, va realitzar tots els seus negocis ja amb el nom de Manuel Darío » La catedral-basílica de la Asunción, a la ciudat de León, on va transcórrer la infància del poeta. Les seves restes es troben sepultades en aquesta església.
BEATIZ FERRUS ANTON Doctora en Literatura Espanyola i Hispano Americana
 TEMA :   RUBEN  DARIO
   06 - 02 - 2018
Conflicte sobre els béns del monestir de Sixena  Conflicte dels béns eclesiàstics de la Franja   Pintures procedents de la sala capitular conservades al MNAC. Quan les germanes de l'Orde de Malta, propietàries del convent, van vendre els béns artístics del monestir de Sixena a la Generalitat de Catalunya es va generar un conflicte entre els governs d'Aragó i Catalunya per aquests béns. Les vendes, que van tenir permís eclesiàstic, es van realitzar en 1982 (44 peces per 66 milions de pessetes) i 1992 i 1995 (52 peces per 39 milions) i van ser part d'una permuta de terrenys. Les operacions van ser denunciades pel Govern d'Aragó per considerar que tenia dret de tempteig per adquirir les obras. Segons el Govern d'Aragó, algunes d'aquestes obres van ser comprades segons la normativa legal, hi ha un segon grup que també va ser adquirit legalment per la Generalitat però sense donar opció a Aragó a exercir el seu dret de tempteig, i finalment hi ha un tercer grup de peces que estan en dipòsit i segueixen sent propietat de la orden
Revista Ripollet 998 del 23-2- 2018
Revista de Ripollet 996 del 9 de febrer de 2018
Revista de Ripollet 992 del 12 de gener de 2018
Revista de Ripollet 994 del 26 de gener de 2018
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista. El moviment feminista actua de dues maneres simultànies i complementàries, que són l'acció mitjançant la teoria i l'acció per mitjà de la pràctica. La teoria feminista, al llarg de les seves diferents onades, és el conjunt de ciències sobretot socials (com la psicologia o l'economia) i naturals (com la biologia o la medicina) revisitades o estudiades des d'un punt de vista crític pel que fa al feminisme. En un inici es tractava de "corregir" el sexisme de teories científiques que, marcades per un biaix cultural patriarcal, reproduïen la inferioritat de la dona, començant a separar la divisió moderna entre política i ciència. El moviment feminista o feminisme social té com a objectiu millorar la situació d'inferioritat de la dona i desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona respecte a l'home. Especialment als primers temps, va estar fortament vinculat a l'anarquisme. Inclou accions teòriques i pràctiques com per exemple manifests, declaracions, assajos i conferències, mítings, manifestacions, vagues de fam, i fins i tot, en una primera època, atemptats a l'ordre públic amb els consegüents empresonaments.

FEMINISME

- . - . - . - . - . - . - . -
L'enigma de Velázquez Tal dia com avui, el 1599, Diego Velázquez era batejat a Sevilla. Es desconeix la seva data de naixement. La seva obra cimera, "Les Menines", ha estat objecte d'estudi dels més grans experts i erudits, els qui van tractar de desvetllar la composició que commou i sorprèn a l'espectador, incorporant dins de la intimitat de la família Reial de Felip IV. Els acosto les més destacades hipòtesis, presents en aquest completíssim article de l'historiador espanyol, Nacho Ares. Un talismà doble El desaparegut catedràtic de Perspectiva i enginyer de camins Àngel del Camp Francès va publicar l'any 1978 un magnífic tractat sobre aquest quadre. Sota el títol de La Màgia de les Meninas (Madrid 1978) Del Campo Francès desenvolupava en un bast catàleg d'òptica i geometria, molts dels secrets de l'obra de Velázquez. Segons estemeninas05_nachoa-ares catedràtic, la solució al problema plantejat pel quadre jeia en l'ocupació de sis miralls, el que explica l'estranya posició en l'espai interior de la pintura tant de Velázquez, la Infanta, les Meninas i els reis reflectits en el mirall, que al contrari del que sempre s'havia dit no eren els personatges dibuixats sobre el llenç que té davant seu Velázquez. Cinc anys abans, el professor Jacques Lassaigne publicava un magnífic tractat sobre el quadre en el qual aportava una de les seves veritables claus. A Les Menines (Lausanne 1973) Lassaigne demostrava el significat màgic de l'obra afirmant que tot el conjunt era en realitat una representació màgica i protectora de la constel·lació Corona Boreal en el centre destacava la Infanta Margarita. Si unim el cor de les figures de Velázquez, María Agustina Sarmiento, la infanta Margarida, Isabel de Velasco i José Nieto, reconstruïm aquesta constel·lació la finalitat està enfocada clarament a la protecció de la Infanta. Precisament l'estrella més brillant de Corona Boreal, la mateixa que ocupa la Infanta, es diu curiosament Margarita.

CONFERENCIES REALITZADES SEGON TRIMESTRE CURS 2017-2018

GENER 2018

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

La formació de l'estat d'Israel:

L'estat d'Israel (Medinat-Yisrael) va iniciar la seva existència el 1948, als pocs mesos

de que l'Assemblea General de les Nacions Unides hagués optat per la partició com a

única solució possible a les rivalitats àrab-jueves a Palestina. La seva creació va ser el

moment culminant de més de seixanta anys d'agitació sionista. Des dels seus mateixos

inicis Israel ha estat un país assetjat, en lluita per la seva existència en quatre guerres

contra els països àrabs veïns. Palestina, una gran part de l'imperi otomà, va quedar

sota control britànic durant la primera guerra mundial i des de 1923 sota

l'administració de la Gran Bretanya per mandat de la Lliga de Nacions. Els britànics ja

havien promès la seva ajuda als jueus per a l'establiment d'una llar nacional a

Palestina a la Declaració de Balfour (1917), per tal que fossin respectats els drets civils

i religiosos de les comunitats no jueves que hi havia. En els temps del mandat, a

Palestina hi havia només 80.000 jueus; però Gran Bretanya va fer honor a la seva

promesa i va fomentar la immigració de tal manera que, cap a 1939, la població jueva

gairebé arribava ja el mig milió. El ressentiment dels àrabs davant la creixent

immigració jueva s'havia posat ja de manifest en una clara rebel·lió, fins al punt en què

els britànics es van veure obligats a posar límits a una ulterior entrada de jueus.

Després de la segona guerra mundial, i en plena activitat terrorista jueva i àrab, la

situació es va deteriorar ràpidament i els britànics es van veure obligats a lliurar el seu

mandat.

Professor i antic degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Fundador i membre del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES), distingit amb el Premi de la Junta de la UPF a la Transferència de Coneixement. MBA per ESADE, Màster en Ciències per la Universitat de Purdue, Màster en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Estudis de doctorat en Salut Pública a la Universitat Johns Hopkins i acadèmic visitant del Departament d'Economia del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Experiència empresarial i de política pública a nivell regional, nacional i internacional anterior a la seva incorporació a la UPF l'any 1990. Ex president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS), ex president de l'Associació d'Economia de la Salut (AES), exsecretari de l'Associació Europea de Salut Pública (EUPHA) i mèrit membre de CAMFiC.
Félix Rubén García Sarmiento, més conegut com a Rubén Darío (Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, (Nicaragua) 18 de gener de 1867 - León (Nicaragua), 6 de febrer de 1916), fou un poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc. Alguns erudits el consideren "Príncipe de las letras castellanas" i el pare del modernisme. Destaca entre els poetes llatinoamericans i sobresurt entre els nicaragüencs. Les seves obres més destacades són Azul (1888), Prosas profanas i Cantos de Vida y esperanza. Els tres llibres marquen una evolució cap a l'intimisme però comparteixen un mateix estil, el modernista. Rubén Darío va estar molt influenciat per la poesia romàntica francesa, el parnassianisme i el simbolisme. Del primer moviment va treure la sentimentalitat exacerbada i la passió pels escenaris exòtics, del segon la recerca de la musicalitat i el vers perfecte i dels simbolistes les metàfores. Aquestes influències són sobretot formals, però els referents temàtics solen ser espanyols, ja que pateix una preocupació per la cultura espanyola en la línia de l'anomenada "Generació del 98". Va néixer a Metapa, avui anomenada Ciudad Darío, departament de Matagalpa, Nicaragua, el 18 de gener de 1867. Va morir a León, Nicaragua, el 6 de febrer de 1916. Encara que segons la seva fe de baptisme el primer cognom de Rubén era García, la família paterna era coneguda des de generacions pel cognom Darío.[1] El propi Rubén l'explica en la seva autobiografia: « Segons el que alguns ancians d'aquella ciutat de la meva infància m'han referit, un dels meus rebesavis tenia per nom Darío. A la petita població «conocíale» tot el món pel senyor Darío; als seus fills i filles, pels Daríos, les Daríos. Hi va anar així desapareixent el primer cognom, a punt de que la meva besàvia paterna signava ja Rita Darío; i això, convertit en patronímic, va arribar a adquirir valor legal; perquè el meu pare, que era comerciant, va realitzar tots els seus negocis ja amb el nom de Manuel Darío » La catedral-basílica de la Asunción, a la ciudat de León, on va transcórrer la infància del poeta. Les seves restes es troben sepultades en aquesta església. Fill de pares separats (Manuel Darío y Josefa Sarmiento), va néixer de casualitat a Metapa a mig viatge de la seva mare cap a Hondures. Rubén es considerava de León, car s'hi va criar amb la seva àvia i hi va passar tota la infantesa.
- . - .- . - .- .- - . - . -
BEATIZ FERRUS ANTON Doctora en Literatura Espanyola i Hispano Americana
 TEMA : RUBEN  DARIO
 06-02-2018
Conflicte sobre els béns del monestir de Sixena  Conflicte dels béns eclesiàstics de la Franja   Pintures procedents de la sala capitular conservades al MNAC. Quan les germanes de l'Orde de Malta, propietàries del convent, van vendre els béns artístics del monestir de Sixena a la Generalitat de Catalunya es va generar un conflicte entre els governs d'Aragó i Catalunya per aquests béns. Les vendes, que van tenir permís eclesiàstic, es van realitzar en 1982 (44 peces per 66 milions de pessetes) i 1992 i 1995 (52 peces per 39 milions) i van ser part d'una permuta de terrenys. Les operacions van ser denunciades pel Govern d'Aragó per considerar que tenia dret de tempteig per adquirir les obras. Segons el Govern d'Aragó, algunes d'aquestes obres van ser comprades segons la normativa legal, hi ha un segon grup que també va ser adquirit legalment per la Generalitat però sense donar opció a Aragó a exercir el seu dret de tempteig, i finalment hi ha un tercer grup de peces que estan en dipòsit i segueixen sent propietat de la orden
Premsa :Revista Ripollet 992 del 12 -1- 2018
Premsa :Revista Ripollet 998 del 23-2- 2018
Premsa :Revista Ripollet 996 del 9-2- 2018
Premsa :Revista Ripollet 994 del 26-1- 2018

- . - . - . - . - . - . -

El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista. El moviment feminista actua de dues maneres simultànies i complementàries, que són l'acció mitjançant la teoria i l'acció per mitjà de la pràctica. La teoria feminista, al llarg de les seves diferents onades, és el conjunt de ciències sobretot socials (com la psicologia o l'economia) i naturals (com la biologia o la medicina) revisitades o estudiades des d'un punt de vista crític pel que fa al feminisme. En un inici es tractava de "corregir" el sexisme de teories científiques que, marcades per un biaix cultural patriarcal, reproduïen la inferioritat de la dona, començant a separar la divisió moderna entre política i ciència. El moviment feminista o feminisme social té com a objectiu millorar la situació d'inferioritat de la dona i desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona respecte a l'home. Especialment als primers temps, va estar fortament vinculat a l'anarquisme. Inclou accions teòriques i pràctiques com per exemple manifests, declaracions, assajos i conferències, mítings, manifestacions, vagues de fam, i fins i tot, en una primera època, atemptats a l'ordre públic amb els consegüents empresonaments.

FEMINISME

- . - . - . - . - . - . - . -

- . - . - . - . - . -

L'enigma de Velázquez Tal dia com avui, el 1599, Diego Velázquez era batejat a Sevilla. Es desconeix la seva data de naixement. La seva obra cimera, "Les Menines", ha estat objecte d'estudi dels més grans experts i erudits, els qui van tractar de desvetllar la composició que commou i sorprèn a l'espectador, incorporant dins de la intimitat de la família Reial de Felip IV. Els acosto les més destacades hipòtesis, presents en aquest completíssim article de l'historiador espanyol, Nacho Ares. Un talismà doble El desaparegut catedràtic de Perspectiva i enginyer de camins Àngel del Camp Francès va publicar l'any 1978 un magnífic tractat sobre aquest quadre. Sota el títol de La Màgia de les Meninas (Madrid 1978) Del Campo Francès desenvolupava en un bast catàleg d'òptica i geometria, molts dels secrets de l'obra de Velázquez. Segons estemeninas05_nachoa-ares catedràtic, la solució al problema plantejat pel quadre jeia en l'ocupació de sis miralls, el que explica l'estranya posició en l'espai interior de la pintura tant de Velázquez, la Infanta, les Meninas i els reis reflectits en el mirall, que al contrari del que sempre s'havia dit no eren els personatges dibuixats sobre el llenç que té davant seu Velázquez. Cinc anys abans, el professor Jacques Lassaigne publicava un magnífic tractat sobre el quadre en el qual aportava una de les seves veritables claus. A Les Menines (Lausanne 1973) Lassaigne demostrava el significat màgic de l'obra afirmant que tot el conjunt era en realitat una representació màgica i protectora de la constel·lació Corona Boreal en el centre destacava la Infanta Margarita. Si unim el cor de les figures de Velázquez, María Agustina Sarmiento, la infanta Margarida, Isabel de Velasco i José Nieto, reconstruïm aquesta constel·lació la finalitat està enfocada clarament a la protecció de la Infanta. Precisament l'estrella més brillant de Corona Boreal, la mateixa que ocupa la Infanta, es diu curiosament Margarita.