QUÈ ÉS ESENCIAL EN L’ACCIÓ EDUCATIVA?

QUÈ ÉS ESENCIAL EN L’ACCIÓ EDUCATIVA?

Conferència, 5 de febrer 2019

QUÈ ÉS ESENCIAL EN L’ACCIÓ EDUCATIVA?

Per : Jaume Cela

Els de la nostra generació compartim tres coses:

• Més o menys hem treballat sempre del mateix
• Vivim en el mateix lloc on hem nascut
• Les preguntes metafísiques eren semblants

La vida és canvi, el camí actual és l’acceleració, les coses que avui tenen sentit demà no ho sabem, ens preparem per un futur que desconeixem. Els canvis generen incerteses i inquietuds.

Què val la pena que s’ensenyi a l’escola? Cada edat necessita coses diferents, els nens actualment estan accelerats, angoixats, amb molt moviment; jugar al carrer, avorrir-se és perdre el temps, se’ls omple d’activitats i els pediatres alerten que tenen nens amb símptomes d’estrès.

Avui dia la societat és poc sòlida, ha canviat molt el concepte de família i és difícil enfocar les escoles amb tanta variabilitat de llengües, religions, cultures, menjars…. L’educació és respondre a algú que demana ajuda, que acull, que acompanya (un pedagog era l’esclau que acompanyava els nens a l’àgora) que mostra el món, que escolta tant als nens com als pares, que fa que els nois i noies se sentint estimats, per tant que confiïn, hem de construir gent bona que tinguin saviesa, bondat, felicitat, per poder aprendre bé.

La formació és per tota la vida, no deixem mai d’aprendre, hem de defensar un currículum que sigui bàsic per a tothom però respectant el ritme de cadascú.

Avui dia les tres maries d’abans (educació física, plàstica i musical) diuen que és el que va més bé pel desenvolupament intel·lectual. Tots podem aprendre però no tots al mateix ritme ni de la mateixa manera.

El Jaume no està totalment d’acord en que es parteixi dels interessos del nen, de que el nen triï el que vol fer, el que cal es fer un ensenyament interessant, uns models d’ensenyament que qüestionin aquesta societat que tenim, que totes les escoles siguin inclusives i un currículum amb un context d’escoles diferents, en un context de vida més llarga i tecnològica sense perdre la mirada entre nosaltres.

Ell defensa un model educatiu en la llibertat individual i considera que la societat actual vol tenir-ho tot marcat.

Conferència ben estructurada, clara, dinàmica i directa.

El Jaume Cela va acabar la conferència amb un preciós poema de David Jou.

“Una mare planxa la camisa del seu fill per una entrevista de feina”

El seu futur ja no depèn de mi
sinó tan sols d’ell i de la sort.

Però li planxo la camisa
com si li dibuixés una aura protectora,
com si a través d’ella
la meva presència l’hagués d’acompanyar
sense que ell ho sàpiga,
inspirant-li la resposta justa i el gest adient
-que, ben mirat, no sé quins són-,

Sense comentaris

Publicar un comentari

Top