LES PROPERES SESSIONS EL 22 DE MAIG I EL 5 DE JUNY DE 2018

CASAL DE CULTURA Rambla Sant Jordi, 2 RIPOLLET

18:00 hores (només socis)

Membre del CEHIC i professor del departament de Filosofia de la UAB. Director del CEHIC (2000-2010) i coordinador del postgrau en Història de la ciència (2000-2010). Coordinador del màáter en Història de la ciència: Ciència, història i societat (UAB-UB-UPF) entre 2006 i 2010, i des de 2013. Ha impartit docència de grau en Història de la ciència a les facultats de Ciències i Filosofia i Lletres. La seva recerca se centra en la història de les ciències físiques al segle XX, les relacions entre ciència i indústria, i ciència i gènere.
L’ORIGEN I L’EVOLUCIÓ DE L’UNIVERS L’Univers va nàixer, segons mostren les observacions en diversos camps astrofísics, fa uns 14.000 milions d’anys. Tant les imatges de camp profund que el telescopi espacial Hubble ha pres de les galàxies més primitives, com les que han pres els satèl·lits COBE i WMAP de les irregularitats de la radiació de fons en l’etapa de l’inici de la formació de les galàxies, mostren algunes aglomeracions de matèria més primitives que van començar a ser visibles quan l’Univers va deixar de ser opac a la radiació. Tenim l’oportunitat de vore aquests objectes (galàxies primitives i quàsars) tal com eren en el passat més remot, fa milers de milions d’anys. La raó és que la llum emesa des d’aquests objectes ha tardat tot aquest temps per recòrrer els milions d’anys llum que els separen de nosaltres.

Josep de Togores

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, Barcelona, ​​19 de juliol de 1893 - Barcelona, ​​17 de juny de

1970) va ser un pintor espanyol.

Fill de Josep de Togores i Muntades, president de l'Associació de Clubs de Futbol de Barcelona i

cofundador del diari El Món Deportivo, als 13 anys Togores sofreix una meningitis i es queda sord, el que li

porta a interessar-se per la pintura. Comença la seva formació artística amb Joan Llaverias i Fèlix Mestres.

Gràcies a una beca de l'Ajuntament de Barcelona, ​​el 1907 marxa a París, on entra en contacte amb la obra

de Paul Cézanne. A Brussel·les pinta un quadre que és premiat a l'Exposició Internacional que celebra la

ciutat. Més tard comença una etapa impressionista en el seu treball.

De tornada a Catalunya, Togores entra a formar part de l'Agrupació Courbet de Barcelona, ​​i una vegada

finalitzada la Primera Guerra Mundial torna a París, on entra en contacte amb el surrealisme gràcies a la

seva relació amb artistes com Georges Braque, Arístides Maillol, Max Jacob o Picasso, arribant a signar un

contracte d'exclusivitat amb el marxant d'aquest, Daniel-Henri Kahnweiler, fins a 1931. Aquest serà el seu

període més surrealista i experimental.

Durant els anys 1920 comença a ser conegut a Europa, i durant els anys següents explora diferents estils

com el cubisme o l'academicisme, deixant-se influir per les avantguardes de l'època i arribant a tenir

influències del classicisme.

En 1932, de nou a Barcelona, ​​cambia de marchante, començant la seva relació amb Francesc Cambó i

empenyent a pintar retrats de la alta societat catalana. Va morir en 1970 com a causa d'un accident de

trànsit.

- . - . - . - . -

LES PROPERES SESSIONS EL 22 DE MAIG I EL 5 DE

JUNY DE 2018

CASAL DE CULTURA

Rambla Sant Jordi, 2

18:00 hores (només socis)

Membre del CEHIC i professor del departament de Filosofia de la UAB. Director del CEHIC (2000-2010) i coordinador del postgrau en Història de la ciència (2000-2010). Coordinador del màáter en Història de la ciència: Ciència, història i societat (UAB- UB-UPF) entre 2006 i 2010, i des de 2013. Ha impartit docència de grau en Història de la ciència a les facultats de Ciències i Filosofia i Lletres. La seva recerca se centra en la història de les ciències físiques al segle XX, les relacions entre ciència i indústria, i ciència i gènere.
L’ORIGEN I L’EVOLUCIÓ DE L’UNIVERS  L’Univers va nàixer, segons mostren les observacions en diversos camps astrofísics, fa uns 14.000 milions d’anys. Tant les imatges de camp profund que el telescopi espacial Hubble ha pres de les galàxies més primitives, com les que han pres els satèl·lits COBE i WMAP de les irregularitats de la radiació de fons en l’etapa de l’inici de la formació de les galàxies, mostren algunes aglomeracions de matèria més primitives que van començar a ser visibles quan l’Univers va deixar de ser opac a la radiació. Tenim l’oportunitat de vore aquests objectes (galàxies primitives i quàsars) tal com eren en el passat més remot, fa milers de milions d’anys. La raó és que la llum emesa des d’aquests objectes ha tardat tot aquest temps per recòrrer els milions d’anys llum que els separen de nosaltres.
Albert Einstein

Josep de Togores

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, Barcelona, ​​19 de juliol de 1893 -

Barcelona, ​​17 de juny de 1970) va ser un pintor espanyol.

Fill de Josep de Togores i Muntades, president de l'Associació de Clubs de Futbol

de Barcelona i cofundador del diari El Món Deportivo, als 13 anys Togores sofreix

una meningitis i es queda sord, el que li porta a interessar-se per la pintura.

Comença la seva formació artística amb Joan Llaverias i Fèlix Mestres.

Gràcies a una beca de l'Ajuntament de Barcelona, ​​el 1907 marxa a París, on entra en

contacte amb la obra de Paul Cézanne. A Brussel·les pinta un quadre que és

premiat a l'Exposició Internacional que celebra la ciutat. Més tard comença una

etapa impressionista en el seu treball.

De tornada a Catalunya, Togores entra a formar part de l'Agrupació Courbet de

Barcelona, ​​i una vegada finalitzada la Primera Guerra Mundial torna a París, on

entra en contacte amb el surrealisme gràcies a la seva relació amb artistes com

Georges Braque, Arístides Maillol, Max Jacob o Picasso, arribant a signar un

contracte d'exclusivitat amb el marxant d'aquest, Daniel-Henri Kahnweiler, fins a

1931. Aquest serà el seu període més surrealista i experimental.

Durant els anys 1920 comença a ser conegut a Europa, i durant els anys següents

explora diferents estils com el cubisme o l'academicisme, deixant-se influir per les

avantguardes de l'època i arribant a tenir influències del classicisme.

En 1932, de nou a Barcelona, ​​cambia de marchante, començant la seva relació amb

Francesc Cambó i empenyent a pintar retrats de la alta societat catalana. Va morir

en 1970 com a causa d'un accident de trànsit.

- . - . - . - . -