LA BATALLA DE L´EBRE

Explicada pels seus protagonistes: la lleva del biberó Conferenciant:  Assumpta Montellà
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. L'ofensiva de l'exèrcit republicà s'inicia la matinada del 25 de juliol de 1938 amb el creuament del riu Ebre per tres zones diferents. Les zones de Mequinensa, al nord, i Amposta, al sud, no obtingueren èxit; només per la zona central s'aconseguí avançar i establir un front d'uns 35 quilòmetres, entre Faió i Xerta. El general Franco va centrar ràpidament el focus bèl·lic en aquest punt, on els republicans lluitaven d'esquena al riu. A la serra de Pàndols i a la Cavalls els republicans intentaren resistir, però les tropes nacionals comptaven amb més i millor artilleria i aviació i anaren recuperant territori. El 16 de novembre de 1938 les darreres tropes republicanes creuaven de nou el riu Ebre i retornaven a les posicions inicials. Fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola (115 dies), de desgast (amb un gran nombre de baixes) i, sobretot, per a la Segona República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l'armament més modern;] de fet, al cap de 35 dies, el 23 de desembre, Franco donava inici a l'ofensiva sobre Catalunya davant un exèrcit desorganitzat i una població desmoralitzada. El 26 de gener les tropes franquistes entraven a Barcelona.

LA BATALLA DE L´EBRE

Assumpta Montellà i Carlos  És una historiadora escriptora catalana, Nascuda a Mataró l'any1958, estudià  Història. El seu primer llibre, La Maternitat d'Elna és un dels llibres més venuts a Catalunya, motiu pel qual ha estat traduït al castellà i al xinès, i se n'ha fet una adaptació teatral, una de televisiva i una de cinematogràfica. El setè camió també es convertí en un èxit de vendes fet que demostra la reimpressió de quatre edicions en vuit mesos i la traducció de l'obra al francès. L'any 2012  publicà El silenci dels telers, un recull d'històries sobre les dones a les colònies tèxtils catalanes durant la Revolució Industrial.

LA XERRADA ES VA COMPLEMENTAR AMB UNA

SORTIDA EL 14 D´ABRIL A CORBERA D´EBRE.

 CONFERENCIES REALITZADES  

ABRIL - MAIG - JUNY DE 2018

3 trimestre curs 2017 / 2018
Revista de Ripollet nº 1004 del 13 d´abril de 2018
10-04-2018
Gandhi va dir: "Sigues el canvi que vols veure al món". ¿Com podem començar a fer, cadascun de nosaltres, petits canvis ¿a nivell psicològic- per millorar la societat?. Som partidaris de començar a fer canvis cadascun de nosaltres, com a individus, i no només esperar que els canvis vinguin de fora.
- . - . - . - . - . - . -
Els inicis del Cisma Entre els anys 1305 i 1377, els papes -Climent V (1305-1314), Joan XXII (1316-1334), Benet XII (1334-1342), Climent VI (1342-1352), Innocenci VI (1352-1362), Urbà V (1362-1370) i Gregori XI (1370-1378)- residiren no pas a Roma, sinó a Avinyó. Durant el segle XIV, el Papat d'Avinyó fou vist per molts com una anomalia, ja que la seu històrica del Papa era Roma. Aquesta crisi va resoldre's quan, el 13 de setembre de 1376, Gregori XI deixà Avinyó per establir-se a Roma, on hi arribà el 14 de gener de 1377; ara bé, un any i escaig després, el 27 de març de 1378, Gregori XI va morir i es va haver de reunir el Conclave per elegir un nou papa. El conclave es reuní el 7 d'abril i, l'endemà mateix, proclamà l'elecció com a nou papa de l'arquebisbe de Bari Bartolomeo Prignano -Urbà VI (1378-1389)-. Segons sembla, Prignano fou el candidat de consens elegit entre les tres faccions rivals del conclave: els cardenals italians, els cardenals francesos i els del partit de Llemotges; per altra banda, amb el fi d'assegurar-se que el nou papa no se'n tornés cap a Avinyó, els habitants de Roma pressionaren els cardenals amb manifestacions populars exigint que el nou papa fos romà o, si més no, italià. Prignano devia la seva elecció com a papa a la seva fama de bon negociador, integritat i coneixement del Dret, com també a la protecció de la reina Joana I de Nàpols. Ara bé, un cop elegit papa, Urbà VI es mostrà autoritari i, per tal d'imposar els seus projectes de reforma eclesiàstica, s'enfrontà a la cúria cardenalícia, com també s'enemistà amb Otó de Brunswick, marit de Joana I de Nàpols. Els cardenals contraris a Urbà VI, que anaven difonent la idea que l'elecció de Prignano com a papa havia estat il·legítima, acabaren reunint-se a Fondi, ciutat dominada per un senyor contrari a Urbà VI i proper a Joana de Nàpols, ara enemiga del nou papa. A més, el rei Carles V de França s'adreçà per carta als cardenals de Fondi demanant-los l'elecció d'un papa legítim, i que fos proper als interessos de França. En aquestes circumstàncies, el 20 de setembre de 1378, a Fondi fou elegit papa el cardenal Robert de Ginebra -Climent VII (1378-1394)-, i així va començar el Cisma d'Occident que no es resoldria pas fins trenta-nou anys després amb el Concili de Constança de 1417. Pocs mesos després, Climent VII deixà Fondi (Regne de Nàpols) per establir-se a Avinyó.
8 de MAIG de 2018 HISTÒRIA EL CISMA D´OCCIDENT ANTONI VIGILI I COLET Professor Història UAB Departament de ciències de l´antiguitat i de l´edat mitjana
- . - . - . - . - . - . - . -
Membre del CEHIC i professor del departament de Filosofia de la UAB. Director del CEHIC (2000-2010) i coordinador del postgrau en Història de la ciència (2000-2010). Coordinador del màáter en Història de la ciència: Ciència, història i societat (UAB- UB-UPF) entre 2006 i 2010, i des de 2013. Ha impartit docència de grau en Història de la ciència a les facultats de Ciències i Filosofia i Lletres. La seva recerca se centra en la història de les ciències físiques al segle XX, les relacions entre ciència i indústria, i ciència i gènere.
L’ORIGEN I L’EVOLUCIÓ DE L’UNIVERS  L’Univers va nàixer, segons mostren les observacions en diversos camps astrofísics, fa uns 14.000 milions d’anys. Tant les imatges de camp profund que el telescopi espacial Hubble ha pres de les galàxies més primitives, com les que han pres els satèl·lits COBE i WMAP de les irregularitats de la radiació de fons en l’etapa de l’inici de la formació de les galàxies, mostren algunes aglomeracions de matèria més primitives que van començar a ser visibles quan l’Univers va deixar de ser opac a la radiació. Tenim l’oportunitat de vore aquests objectes (galàxies primitives i quàsars) tal com eren en el passat més remot, fa milers de milions d’anys. La raó és que la llum emesa des d’aquests objectes ha tardat tot aquest temps per recòrrer els milions d’anys llum que els separen de nosaltres.
Albert Einstein
- . -  . - . - . -

Josep de Togores

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, Barcelona, ​​19 de juliol de 1893 - Barcelona, ​​17 de juny de

1970) va ser un pintor espanyol.

Fill de Josep de Togores i Muntades, president de l'Associació de Clubs de Futbol de Barcelona i

cofundador del diari El Món Deportivo, als 13 anys Togores sofreix una meningitis i es queda sord, el que

li porta a interessar-se per la pintura. Comença la seva formació artística amb Joan Llaverias i Fèlix

Mestres.

Gràcies a una beca de l'Ajuntament de Barcelona, ​​el 1907 marxa a París, on entra en contacte amb la obra

de Paul Cézanne. A Brussel·les pinta un quadre que és premiat a l'Exposició Internacional que celebra la

ciutat. Més tard comença una etapa impressionista en el seu treball.

De tornada a Catalunya, Togores entra a formar part de l'Agrupació Courbet de Barcelona, ​​i una vegada

finalitzada la Primera Guerra Mundial torna a París, on entra en contacte amb el surrealisme gràcies a la

seva relació amb artistes com Georges Braque, Arístides Maillol, Max Jacob o Picasso, arribant a signar

un contracte d'exclusivitat amb el marxant d'aquest, Daniel-Henri Kahnweiler, fins a 1931. Aquest serà el

seu període més surrealista i experimental.

Durant els anys 1920 comença a ser conegut a Europa, i durant els anys següents explora diferents estils

com el cubisme o l'academicisme, deixant-se influir per les avantguardes de l'època i arribant a tenir

influències del classicisme.

En 1932, de nou a Barcelona, ​​cambia de marchante, començant la seva relació amb Francesc Cambó i

empenyent a pintar retrats de la alta societat catalana. Va morir en 1970 com a causa d'un accident de

trànsit.

- . - . - . - . - . - . -
Realment es deia Antonio Lucio Vivaldi, i va ser a la ciutat de Venècia on va néixer encara que no es té certesa de la data exacta de naixement, però es creu que va ser el 4 de març de 1678. A Antonio Vivaldi se li coneix amb el sobrenom de il Prete Rosso (El Capellà Roig) a causa que era pèl-roig i capellà de l'església. Vivaldi va patir d'asma. Moltes vegades va haver d'abandonar quan oficiava missa a causa dels seus freqüents atacs. De fet en 1737 l'acusen que és un sacerdot que mai dóna missa al que Vivaldi respon el següent en una carta adreçada a Bentivoglio: "No he dit missa per espai de 25 anys i no tinc intenció de tornar a fer-ho, no per causa de prohibició o ordenança alguna, sinó per la meva pròpia voluntat, a causa d'una malaltia que he patit des de la infància i que encara em turmenta . Després d'haver estat ordenat sacerdot, vaig dir missa durant un any, però posteriorment vaig decidir no tornar a dir-la per haver tingut en tres ocasions d'abandonar l'altar abans de concloure el sacrifici del fet de la meva malaltia. És per això que viu gairebé sempre en interiors i mai surto si no és en gòndola o carruatge, ja que no puc caminar sense sentir dolor i opressió al pit.

ANTONIO VIVALDI

Revista de Ripollet n 1014 del 22-6-18

- . - . - . - . -

Conferenciant : Assumpta Montellà i Carlos És una historiadora escriptora catalana, Nascuda a Mataró l'any1958, estudià  Història. El seu primer llibre, La Maternitat d'Elna és un dels llibres més venuts a Catalunya, motiu pel qual ha estat traduït al castellà i al xinès, i se n'ha fet una adaptació teatral, una de televisiva i una de cinematogràfica. El setè camió també es convertí en un èxit de vendes fet que demostra la reimpressió de quatre edicions en vuit mesos i la traducció de l'obra al francès. L'any 2012  publicà El silenci dels telers, un recull d'històries sobre les dones a les colònies tèxtils catalanes durant la Revolució Industrial.

LA BATALLA DE L´EBRE

La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. L'ofensiva de l'exèrcit republicà s'inicia la matinada del 25 de juliol de 1938 amb el creuament del riu Ebre per tres zones diferents. Les zones de Mequinensa, al nord, i Amposta, al sud, no obtingueren èxit; només per la zona central s'aconseguí avançar i establir un front d'uns 35 quilòmetres, entre Faió i Xerta. El general Franco va centrar ràpidament el focus bèl·lic en aquest punt, on els republicans lluitaven d'esquena al riu. A la serra de Pàndols i a la Cavalls els republicans intentaren resistir, però les tropes nacionals comptaven amb més i millor artilleria i aviació i anaren recuperant territori. El 16 de novembre de 1938 les darreres tropes republicanes creuaven de nou el riu Ebre i retornaven a les posicions inicials. Fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola (115 dies), de desgast (amb un gran nombre de baixes) i, sobretot, per a la Segona República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l'armament més modern;] de fet, al cap de 35 dies, el 23 de desembre, Franco donava inici a l'ofensiva sobre Catalunya davant un exèrcit desorganitzat i una població desmoralitzada. El 26 de gener les tropes franquistes entraven a Barcelona.

LA BATALLA DE L´EBRE

Explicada pels seus protagonistes: la lleva del biberó

LA XERRADA ES VA COMPLEMENTAR AMB UNA

SORTIDA EL 14 D´ABRIL A CORBERA D´EBRE.

CONFERENCIES REALITZADES TERCER TRIMESTRE CURS 2017-2018

ABRIL - MAIG - JUNY de  2018
Revista de Ripollet nº 1004 del 13 d´abril de 2018
10-4-2018
Gandhi va dir: "Sigues el canvi que vols veure al món". ¿Com podem començar a fer, cadascun de nosaltres, petits canvis ¿a nivell psicològic- per millorar la societat?. Som partidaris de començar a fer canvis cadascun de nosaltres, com a individus, i no només esperar que els canvis vinguin de fora.
- . - . - . - . - . -
Els inicis del Cisma Entre els anys 1305 i 1377, els papes -Climent V (1305-1314), Joan XXII (1316-1334), Benet XII (1334-1342), Climent VI (1342-1352), Innocenci VI (1352-1362), Urbà V (1362-1370) i Gregori XI (1370- 1378)- residiren no pas a Roma, sinó a Avinyó. Durant el segle XIV, el Papat d'Avinyó fou vist per molts com una anomalia, ja que la seu històrica del Papa era Roma. Aquesta crisi va resoldre's quan, el 13 de setembre de 1376, Gregori XI deixà Avinyó per establir-se a Roma, on hi arribà el 14 de gener de 1377; ara bé, un any i escaig després, el 27 de març de 1378, Gregori XI va morir i es va haver de reunir el Conclave per elegir un nou papa. El conclave es reuní el 7 d'abril i, l'endemà mateix, proclamà l'elecció com a nou papa de l'arquebisbe de Bari Bartolomeo Prignano -Urbà VI (1378-1389)-. Segons sembla, Prignano fou el candidat de consens elegit entre les tres faccions rivals del conclave: els cardenals italians, els cardenals francesos i els del partit de Llemotges; per altra banda, amb el fi d'assegurar-se que el nou papa no se'n tornés cap a Avinyó, els habitants de Roma pressionaren els cardenals amb manifestacions populars exigint que el nou papa fos romà o, si més no, italià. Prignano devia la seva elecció com a papa a la seva fama de bon negociador, integritat i coneixement del Dret, com també a la protecció de la reina Joana I de Nàpols. Ara bé, un cop elegit papa, Urbà VI es mostrà autoritari i, per tal d'imposar els seus projectes de reforma eclesiàstica, s'enfrontà a la cúria cardenalícia, com també s'enemistà amb Otó de Brunswick, marit de Joana I de Nàpols. Els cardenals contraris a Urbà VI, que anaven difonent la idea que l'elecció de Prignano com a papa havia estat il·legítima, acabaren reunint-se a Fondi, ciutat dominada per un senyor contrari a Urbà VI i proper a Joana de Nàpols, ara enemiga del nou papa. A més, el rei Carles V de França s'adreçà per carta als cardenals de Fondi demanant-los l'elecció d'un papa legítim, i que fos proper als interessos de França. En aquestes circumstàncies, el 20 de setembre de 1378, a Fondi fou elegit papa el cardenal Robert de Ginebra -Climent VII (1378-1394)-, i així va començar el Cisma d'Occident que no es resoldria pas fins trenta-nou anys després amb el Concili de Constança de 1417. Pocs mesos després, Climent VII deixà Fondi (Regne de Nàpols) per establir-se a Avinyó.
8 de MAIG de 2018 HISTÒRIA EL CISMA D´OCCIDENT ANTONI VIGILI I COLET Professor Història UAB Departament de ciències de l´antiguitat i de l´edat mitjana
- . - . - . - . -
Membre del CEHIC i professor del departament de Filosofia de la UAB. Director del CEHIC (2000-2010) i coordinador del postgrau en Història de la ciència (2000-2010). Coordinador del màáter en Història de la ciència: Ciència, història i societat (UAB- UB-UPF) entre 2006 i 2010, i des de 2013. Ha impartit docència de grau en Història de la ciència a les facultats de Ciències i Filosofia i Lletres. La seva recerca se centra en la història de les ciències físiques al segle XX, les relacions entre ciència i indústria, i ciència i gènere.
L’ORIGEN I L’EVOLUCIÓ DE L’UNIVERS  L’Univers va nàixer, segons mostren les observacions en diversos camps astrofísics, fa uns 14.000 milions d’anys. Tant les imatges de camp profund que el telescopi espacial Hubble ha pres de les galàxies més primitives, com les que han pres els satèl·lits COBE i WMAP de les irregularitats de la radiació de fons en l’etapa de l’inici de la formació de les galàxies, mostren algunes aglomeracions de matèria més primitives que van començar a ser visibles quan l’Univers va deixar de ser opac a la radiació. Tenim l’oportunitat de vore aquests objectes (galàxies primitives i quàsars) tal com eren en el passat més remot, fa milers de milions d’anys. La raó és que la llum emesa des d’aquests objectes ha tardat tot aquest temps per recòrrer els milions d’anys llum que els separen de nosaltres.
Albert Einstein

Josep de Togores

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, Barcelona, ​​19 de juliol de 1893

- Barcelona, ​​17 de juny de 1970) va ser un pintor espanyol.

Fill de Josep de Togores i Muntades, president de l'Associació de Clubs de

Futbol de Barcelona i cofundador del diari El Món Deportivo, als 13 anys

Togores sofreix una meningitis i es queda sord, el que li porta a interessar-se

per la pintura. Comença la seva formació artística amb Joan Llaverias i Fèlix

Mestres.

Gràcies a una beca de l'Ajuntament de Barcelona, ​​el 1907 marxa a París, on

entra en contacte amb la obra de Paul Cézanne. A Brussel·les pinta un quadre

que és premiat a l'Exposició Internacional que celebra la ciutat. Més tard

comença una etapa impressionista en el seu treball.

De tornada a Catalunya, Togores entra a formar part de l'Agrupació Courbet de

Barcelona, ​​i una vegada finalitzada la Primera Guerra Mundial torna a París, on

entra en contacte amb el surrealisme gràcies a la seva relació amb artistes com

Georges Braque, Arístides Maillol, Max Jacob o Picasso, arribant a signar un

contracte d'exclusivitat amb el marxant d'aquest, Daniel-Henri Kahnweiler, fins

a 1931. Aquest serà el seu període més surrealista i experimental.

Durant els anys 1920 comença a ser conegut a Europa, i durant els anys

següents explora diferents estils com el cubisme o l'academicisme, deixant-se

influir per les avantguardes de l'època i arribant a tenir influències del

classicisme.

En 1932, de nou a Barcelona, ​​cambia de marchante, començant la seva relació

amb Francesc Cambó i empenyent a pintar retrats de la alta societat catalana.

Va morir en 1970 com a causa d'un accident de trànsit.

- . - . - . - . - . - . -

Revista de Ripollet n 1014 del 22-6-18

Realment es deia Antonio Lucio Vivaldi, i va ser a la ciutat de Venècia on va néixer encara que no es té certesa de la data exacta de naixement, però es creu que va ser el 4 de març de 1678. A Antonio Vivaldi se li coneix amb el sobrenom de il Prete Rosso (El Capellà Roig) a causa que era pèl-roig i capellà de l'església. Vivaldi va patir d'asma. Moltes vegades va haver d'abandonar quan oficiava missa a causa dels seus freqüents atacs. De fet en 1737 l'acusen que és un sacerdot que mai dóna missa al que Vivaldi respon el següent en una carta adreçada a Bentivoglio: "No he dit missa per espai de 25 anys i no tinc intenció de tornar a fer-ho, no per causa de prohibició o ordenança alguna, sinó per la meva pròpia voluntat, a causa d'una malaltia que he patit des de la infància i que encara em turmenta . Després d'haver estat ordenat sacerdot, vaig dir missa durant un any, però posteriorment vaig decidir no tornar a dir-la per haver tingut en tres ocasions d'abandonar l'altar abans de concloure el sacrifici del fet de la meva malaltia. És per això que viu gairebé sempre en interiors i mai surto si no és en gòndola o carruatge, ja que no puc caminar sense sentir dolor i opressió al pit.

ANTONIO VIVALDI

- . - . - . - . -