MONTSERRAT, UN UNIVERS AL COR DE CATALUNYA

En Jordi Camins ens va definir Montserrat com un univers, un  tot.

Per què? Doncs Montserrat és geologia, prehistòria, pintura, arquitectura, música, religió, fe, enginyeria (telefèrics i cremallera), parc natural, etc. i el cor perquè està situada al centre de Catalunya i és tot un símbol pels catalans.

El nom de Montserrat prové de la paraula mont “muntanya”, i serrat “cadena muntanyosa”. És un massís emblemàtic, de característiques formacions rocalloses abruptes, el cim més alt és el de Sant Jeroni (1236 mt.) La muntanya té una llargada d’uns 10 km i uns 20 km de perímetre.

Compte amb una flora i fauna excepcional.

Fa uns 45.000 ó 30.000 anys Catalunya i Balears estaven units i ocupaven el delta d’un riu de grans dimensions, que arrossegava argiles i còdols, aquest delta és va aixecar i va generar la muntanya de Montserrat.

El primer document que es té sobre Montserrat és del 888, una donació que va fer en Guifré el Pilós, de les terres que hi havia al voltant de Ripoll i en aquestes terres hi entrava Montserrat. En l’any 880 es creu que es va trobar la Verge de Montserrat.

Un monjo procedent de Ripoll, va arribar a la muntanya per encarregar-se del monestir de Santa Cecilia, amb la qual cosa el “cenobi” quedava sobre les ordres de l’Abat Oliba, de Ripoll, Santa Cecilia no va acceptar aquesta nova situació i l’Abat Oliba va decidir fundar el Monestir de Santa Maria al lloc on hi havia una antiga ermita amb el mateix nom. A partir del 1802, Santa Maria va passar a tenir abat propi i va deixar de dependre del de Ripoll.

L’element més important d’aquest Monestir és la Moreneta, en fusta d’àlber i de faig ,que a la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers i el Nen Jesús té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra hi porta una bola que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. La Mare de Deu és de color negre, fet que li ha donat l’apel.latiu popular de “la Moreneta”, degut es creu, al fum de les espelmes que durant segles se li han col.locat als peus per venerar-la. El cambril de la Verge fou executat per Francisco de Paula del Villar, i en la seva realització hi col.laborà Antoni Gaudí.

El Monestir disposa d’un important museu dividit en tres seccions: la secció prehistòrica, en la qual s’exposen diverses troballes  arqueològiques de la mateixa muntanya de Montserrat, el museu de l’orient Bíblic i la pinacoteca, amb obres del s. XVI al XIX, entre les pintures del museu hi ha obres del Greco, Caravaggio, Dalí i Picasso.

També és molt important la biblioteca, una de les més abundants i riques de Catalunya, conté un fons d’uns 300.000 volums, un 400 incunables, més de 200 papirs egipcis i 2000 manuscrits.

L’Escolania va sorgir en el s. XII, és una de les institucions musicals més prestigiosa i antiga d’Europa, és el cor de nois, veus blanques del monestir i canten diàriament a la Basílica. Està formada per més de 50 nois, de 9 a 14 anys procedents de tot Catalunya, allà fan estudis de primària, secundària i també els estudis de música corresponents, cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon a escollir.

El 27 d’abril de 1947, és va celebrar la festa de l’Entronització de la Mare de Deu de Montserrat, hi van assistir aproximadament entre 70.000 i 100.000 persones, fou el primer acte públic de catalanisme reivindicatiu.

El 6 d’octubre de 1892 fou inaugurat el tren cremallera, és el ferrocarril que uneix Monistrol de Montserrat amb el Monestir,  hi treballava molta gent per treure les pedres que queien a les vies, el 1957 es clausurà i FGC el recuperà i el reinaugurà l’11 de juny de 2003. Anteriorment es pujava a peu o a cavall, hi ha també un personatge molt lligat al cremallera, el gos (conegut popularment com el gos de la casilla), disfressats pels guardabarreres, quan passava el cremallera, hi havia el costum de llençar propines al gos: “ja ve el gos de la casilla, prepareu la calderilla”.

En el 1987 es va declarar parc natural per protegir la flora, la fauna i la geologia, el bosc mediterràni és el tipus de vegetació predominant, en destaquen les alzines. Pel que fa la fauna hi podem trobar el ballester, el pela-roques …en quant als mamífers l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat, el porc senglar així com les cabres salvatges. Hi ha hagut dos grans incendis un al setembre de 1861 i l’altre a l’agost de 1986,  on és va cremar tota la vegetació però aquesta ha tornat a créixer.La natura fa el seu curs, el seu camí.

També hi ha moltes ermites, però la majoria estan enrunades, en molt mal estat, hi vivia gent amb solitud i practicaven l’horticultura per poder sobreviure.

El noms de les agulles i roques de Montserrat mostren la riquesa de la imaginació humana ,davant de la singularitat de les formes d’aquesta muntanya (l’elefant, la mòmia, la prenyada , la panxa del bisbe, el cavall bernat “l’agulla més interessant que tenim a Montserrat”, la cara del mort , els frares encantats, el camell de Sant Jeroni, el dit de Deu, la canal de la llum, la roca foradada) i molt més noms.

Va ser una conferència interessant , però dedicada més a la història i curiositats de Montserrat que a la pròpia geologia de la muntanya.

La conferència es va complementar amb una sortida a Montserrat.