L’IMPACTE DE LA REVOLUCIÓ RUSSA A CATALUNYA

En aquesta conferència es va analitzar l’impacte de la revolució russa a Catalunya des de novembre de 1917 fins el febrer de 1939, quan finalitzà la guerra civil a Catalunya.

Josep Puigsech va ser el conferenciant d’una xerrada on se’ns va donar molta informació i molt interessant però un pel dificil fer-ne un petit resum.

En el 1917 comença a Leningrad la revolució. I a Espanya ens trobem amb la crisi espanyola del 17, conjunt de successos que van tenir lloc aquell estiu , es produeixen tres desafiaments que van fer perillar el govern:  un moviment militar, un moviment polític (l’Assemblea de parlamentaris d’orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona)  i un moviment social ( la vaga general revolucionaria) que van coincidir amb una conjuntura internacional crítica aquell mateix any. L’agost de 1917 es va convocar una vaga general que va rebre el suport de la CNT (sindicat majoritari a Catalunya) i la UGT (Madrid i Pais Basc), i es va creure que podria desembocar en una revolució similar a la russa, fet que no es va produir.

Causes de l’impacte a Catalunya, una triple cronologia:

1)  La revolució dels maximalistes (1917-1919). La societat catalana es posiciona en contra de la revolució russa, als burgesos no els hi produeix simpatia, i els anarquistes creuen més en ella. Les posicions negatives són: La Lliga regionalista, el Partit Republicà, i els Socialistes totalment contraris a la revolució russa. La posició positiva, els anarquistes que recolzen la revolució i li donen  ple suport, ja que s’aconsegueix el triomf d’una revolució obrera i Lenin és el seu heroi, pacifista i humanitari.

2)  La revolució dels comunistes (1919-1931). Efecte de la III Internacional, necessitat de crear partits comunistes a tot arreu. També hi va haver un efecte crida a nivell polític:  Andreu Nin, Francesc Macià, Ramón Casanelles, aquests volien millores socials , i a nivell intel·lectual:  Josep Plà, Eugeni Xammart, Jaume Pi i Sunyer (volia veure com funcionava el món científic), Francesc Blasi (viatjà pel territori soviètic per veure com funcionava la societat russa, es troben segons ell, amb un caos absolut, llibertinatge i sembla que visquin 20 anys enrere) o Ferran Valls i Taberner.

3)  La revolució russa (1931-1939).  2na República a Espanya, i anys del Stalinisme a Rússia i en el nostre país en el 1936 la guerra civil. Rússia ja s’ha convertit en la URSS, continua l’efecte crida polític i intel·lectual:  Carles Pi i Sunyer i Rovira Virgili la visiten per analitzar els canvis socials i econòmics produïts per la revolució. Es creen noves organitzacions comunistes el POUM (1935) i el PSUC (1936) volen lluitar contra el feixisme.

En el 19è aniversari de la revolució russa (1936) és va celebrar a Barcelona una gran manifestació, “multitudinària” entre 300 i 500 mil persones, tot ben disposat per Vladimir Antonov- Ouseenko que era en aquells moments el Cònsol soviètic a Barcelona, ell havia assaltat l’octubre de 1917 el Palau d’Hivern, donà per deposat el govern i va donar per començada la república russa.

El 14 d’octubre de 1936 també va arribar a Barcelona el vaixell soviètic Ziriranin, ple de blat, mantega, sucre, és a dir ajut alimentari, quan Companys i els anarquistes esperaven armes.

“No volem ser com ells sinó donar les gràcies a Rússia per que són els únics que ens han ajudat”.