L’ARQUITECTURA ROMÀNICA I ELS SEUS MITES

20 Gen L’ARQUITECTURA ROMÀNICA I ELS SEUS MITES

Conferència, 19 de novembre 2019

L’ARQUITECTURA ROMÀNICA I ELS SEUS MITES 

Per: Joan Duran Porta

L’art i l’arquitectura romànics es van desenvolupar a l’Europa Occidental des del S. X-XI al S. XIII, després de la descomposició de l’Imperi Carolingi.

Aquest art té influències romanes, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals, com per exemple Sant Serni de Tolosa a la fi del S. XI, és l’esglèsia romànica més gran d’Occitània i la segona de tot l’estat francès, després de l’antiga de Cluny.

De romànic en podem trobar per tot arreu, però al sud de la península ibèrica no n’hi ha, ja que aquesta zona estava ocupada pels àrabs i l’Imperi Bizantí.

• El romànic al continent té la següent cronologia:

• • 1r romànic (1000-1060)
  • Romànic ple (1060-1150)
  • Tardoromànic (1150-1220)

En el romànic l’església s’obre a tothom, els laics entren a les esglésies, es situen a les naus i els religiosos a les capçaleres, això és un dels motius que aquestes siguin tan grans. Les escultures que decoraven parts de les esglésies, no eren realment per decorar, la seva funció era la de comunicar coses, missatges més específics,i per tant molta escultura es troba a la portalada, signe d’identitat d’aquesta arquitectura, idea que ve dels romans, dels arcs de triomf i aquests s’adaptaren a les esglésies.

• Part de les portalades de les esglésies romàniques:
  • Timpà, peça semicircular on es troba l’escultura més important.
  • Llinda, la part de sota el timpà on s’ubiquen els apòstols observant l’ascensió de Crist.
  • Arquivoltes, on es recolzen les columnes de la porta.
  • Cornisa, element arquitectònic sortint, generalment horitzontal i amb motllures, situat a la part superior de la façana.
  • Carcanyol, és un element arquitectònic que defineix l’espai entre dos arcs o voltes, decorats amb moltes escultures.

El romànic no són esglésies petites de poble, ens el trobem a l’interior de la ciutat, els centres urbans creixen i són els centres de la civilització. No és un art modest, es gastaven molts diners en grans edificis perque es veiés que tenien poder, han de representar el poder econòmic i el religiós, com per exemple Pisa, a on hi havia molts diners i es van edificar la catedral, el campanar i el baptisteri.

Els edificis romànics estaven plens de llum, plens de pintures, en les seves parets no es veia la pedra, tot estava pintat, a vegades fins i tot les columnes com si fossin de marbre, luxoses, per aparentar ,quan no hi havia diners la decoració era més senzilla, encara que la seva voluntat era decorar-ho tot, també penjaven a les parets teixits o estores brodades. Mobles, baldaquins, cobrien l’altar major, alguns frontals eren fets amb materials nobles o preuats: argent, esmalts, or,… volien que el luxe conectés amb Déu.

És el romànic un art per els illetrats? Nosaltres crèiem que era pels pagesos, per ensenyar, per educar, és una idea que ve dels teòlegs cristians, d’aquesta manera van voler justificar l’art a les esglésies, no, és mentida, no busca un públic illetrat, és l’art més difícil i més complex de tot occident, són missatges que els pagesos no entenien, és un art religiós destinat a gent culta, a les elits, no és un art senzill.

Amb aquesta conferència se’ns van desmitificar algunes idees errònies sobre aquest art.