14 Feb GEOMETRIA I ÒPTICA APLICADES A L’ANÀLISI DE LAS MENINAS
Confèrencia 20 novembre 2019
GEOMETRIA I ÒPTICA APLICADES A L’ANÀLISI DE LAS MENINA
Per: Carles Lladó
Carles Lladó ens va fer una conferència a on va explicar-nos el quadre de Las Meninas des de la geometria, els punts de fuga, l’òptica de la llum, mesures i angles…
En aquest quadre hi ha la família de Carles IV, el primer nom que se li va donar, va ser “La família del rei”, posteriorment se’l coneixeria per “Las Meninas” (nom portuguès que significava joves, en aquest cas les cuidadores de la infanta).
A partir del quadre de “Las Meninas” vàrem poder aprofundir en la hipòtesi: la perspectiva geomètrica del quadre permet arribar a conèixer, avui dia, les dimensions de l’estança i des de quin punt de vista Velázquez va imaginar i pintar el quadre.
Las Meninas (oli sobre tela 318 x 276 cm) va ser pintat per Diego Velázquez en el 1656, és un quadre a l’inrevés, que passa si traiem la tela?, quedaria un marc, un quadrat on veuríem al pintor que està pintant.
Leon Battista Alberti (segle XV), va dir que hem d’establir una finestra o un marc per veure el que mirem. Per pintar una superfície primer faig un quadre o un rectangle com a finestra oberta, per tal de pintar allò que vull explicar o expressar.
Magritte també deia la finestra des d’on es veu un paisatge, la finestra és una metàfora que dóna peu a certes tècniques per obtenir representacions planes de la realitat tridimensional, aquestes sempre s’hauran d’interpretar.
En Las Meninas es creu que els reis estan pintats en el quadre que Velázquez representa que està pintant i del qual només es pot veure un fragment del seu gran bastidor, si directament no podem veure què està “realment” pintant, si que ho podem deduir pel seu reflex en el mirall que es troba al centre de la paret del fons, just al darrere de Velázquez: la parella reial.
On hi havia el mirall? Es creu que el que es veu en el mirall no són els reis el que Velázquez ha pintat, s’han de veure unes persones perquè la infanta s’ha d’emmirallar amb els seus pares. L’únic que està davant del mirall és Velázquez, la seva imatge sencera i frontal, el seu posat i el seu vestit impecable, tot de negre, la seva mirada, ens mira a nosaltres als observadors del quadre, tot fa pensar que es tracta del seu autoretrat, enmig d’unes altres persones que apareixen en primer terme del quadre, persones que formen part de la Monarquia, com la infanta i altres estaments socials, a més si fossin els reis reals no estan ben pintats ,en el mirall els posa al revés, perquè mai es pintava la parella junta.
El punt de fuga de la perspectiva que és el centre de tota l’obra, aquest punt de llum està en la porta del fons on es troba es creu José Nieto (camarlenc i rector dels tapissos reials i potser ha estat un parent de l’artista), precisament allà és on la vista va cercant la sortida del quadre, i la gran lluminositat existent en aquest punt provoca que la mirada es fixi en aquest lloc.
Velázquez era molt bon pintor però estudiava molt les coses.
Les preguntes que es fa el conferenciant són:
• On es va col.locar el pintor per emmarcar i pintar l’obra?
• Des d’on ho va veure? Doncs des de fora de la porta oposada a la que correspon el centre de l’obra. És aquesta porta la que emmarca, la que enquadra tota l’escena, la història que Velázquez vol pintar i pinta.
Va ser una conferència molt correcta, educativa amb una altra visió del quadre, però amb certa dificultat per captar els coneixements que ens va voler transmetre el conferenciant.
Sense comentaris