21 Mar EL PESSEBRE DE JOAN ALAVEDRA I PAU CASALS
EL POEMA DEL PESSEBRE, UN POEMA D’EXILI
Per : Enric Benavent
Enric Benavent ens va parlar en aquestes dates properes al Nadal, del “Pessebre”, un oratori amb música de Pau Casals i lletra de Joan Alavedra.
En el 1934 en Joan Alavedra li fa un poema a la seva filla (5 anys) per les figures del seu pessebre, demanda feta per la pròpia filla.
Els fets de la guerra van interrompre el poema i aquest no pogué acabar-se a les hores perquè la família, el 27 de gener de 1939 va creuar els Pirineus camí a l’exili, la Maria portava una motxilla amb fragments del poema “Poema del Pessebre”.
Quan s’instal.len a París coincideixen amb el mestre Pau Casals, i tornaran a coincidir amb ell quan van viure a Prada de Conflent on ja hi residia el mestre, entre tots dos van llogar Vil.la Collette que la van compartir durant 10 anys.
En el 1943 guanyà la Flor Natural, en els jocs florals de la llengua catalana a Perpinyà, i Casals li digué: “mentre vostè el llegia jo sentia la música” i va compondre tot el Poema.
En el 1947 es van editar, animats pels germans Casals, 200 exemplars numerats en edició de luxe i il.lustracions de Granyer amb una dedicatòria premonitòria “estimat mestre Pau Casals que en musicant aquest poema del Pessebre, ha creat una obra que revelarà al món la música catalana” Joan Alavedra.
L’oratori està format per un pròleg i quatre parts que descriuen l’Anunciació dels pastors, l’arribada dels Reis d’Orient, el pessebre i l’adoració i posa punt final a la partitura el Glòria, un cant a Déu ple d’intencions.
Tot i que la intenció de Pau Casals era fer la primera audició a Montserrat, no hi volia tornar mentre Franco estès viu, finalment l’estrena mundial va tenir lloc el 24 de desembre de 1960, a Mèxic (a on hi havia molts catalans exiliats) a l’estrena internacional, hi va haver una gran expectació.
Desprès de l’èxit aconseguit al primer concert, Pau Casals va continuar dirigint l’oratori any rere any arreu del món. A Nova York ,capital de la música moderna, hi va haver 15 minuts d’aplaudiments.
En el 1967 s’estrena a Catalunya amb l’absència de Casals, en el Palau de la Música Catalana amb en Lluis Millet, i el 15 de juliol de 1970 el de Montserrat , sent aquest un dels més emotius.
El pessebre és una representació de la cultura catalana en un temps de repressió. És un tema de pau, puresa de sentiments, de fe i d’esperança, pensant que d’aquesta mateixa puresa en sorgirà la grandiositat.
El punt final a la partitura
Glòria a Déu
Glòria a Déu ! Cantem!
Glòria en l’altura!
Glòria a Déu i a tota criatura!
Pau a la terra!
Mai més cap guerra!
Mai més pecat!
Pau als homes de bona voluntat!
Pau!
Sense comentaris