24 Mai EL CAMÍ DE LA FELICITAT O LA FELICITAT DEL CAMÍ
Conferència 19 de febrer 2019
EL CAMÍ DE LA FELICITAT O LA FELICITAT DEL CAMÍ
Per : José Manuel del Pozo
“La claridad es la cortesia del filosofo”.
La felicitat és una qüestió filosòfica, perquè Aristòtil gran filòsof va escriure un llibre titulat “L’Ètica a Nicòmac” o només simplement “L’Ètica” (és un tractat d’Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l’ètica aristotèlica, va ser editat pel seu fill Nicòmac o bé dedicat a ell).
La felicitat és l’objectiu de la vida humana, sentir-nos bé, la felicitat és important.
Consideració de les característiques de la nostra època:
1) La globalització, és el fenomen on el nostre espai s’ha contret (no és el més favorable, però pot donar certa satisfacció, exemple, viatjar més i més de pressa).
2) L’acceleració del temps (progrés tècnic). La tecnologia ens aporta facilitat de vida i ens regala temps, però mai com ara se sent la frase no tinc temps. Pretenem fer més coses de les que podem fer?.
3) Liquiditat: Dos cents anys enrere els valors de la vida eren sempre els mateixos, tranquil.litat dels valors, ara són líquids, canvien contínuament.
Abans de famílies n’hi havia d’una sola manera, ara hi ha moltes variacions, la liquiditat cultural ajuda, o no? En part complica, desorienta i per tant crea infelicitat, inseguretat, la llibertat dona felicitat
4) Individualisme, aquest perjudica a la felicitat, els humans som animals socials (politicon). La cultura dels anys 80 és d’individualisme, antisocietat, això perjudica la felicitat.
5) Mercantilisme, tot es compra i tot es ven. El que té valor no té preu, els bens superiors no tenen preu. Machado deia “solo el necio confunde valor y precio”. Com que els valors no tenen preu, posem preu a la vida, perdem valors i perdem qualitat de vida.
Reflexió del sentit de la felicitat
L’Endaimonia (bon esperit), és un mot grec per designar prosperitat, bona fortuna, riquesa o felicitat, en filosofia s’ha traduït tradicionalment per felicitat.
Aristòtil ho va designar com benestar d’ànim.
Els romans tenen la “felicitas”, felicitat que volia dir prosperitat ,de la butxaca, els romans eren materialistes. Don Quijote Mentre siguis feliç (pròsper) tindràs molts amics, quan no siguis pròsper estaràs sol.
La paraula “beat” significa literalment feliç (del llatí beatus) l’església reconeix que un beat és una bona persona.
Beare és fer el bé, és feliç el que fa el bé als demés (espiritualista).
“Beatus ille” (feliç aquell) consisteix en creure que l’home és més feliç en el camp enfront de la ciutat, elogi a la vida rural.
De quina manera ens arriben les reflexions de l’època antiga?
Naixem, no hi ha res més feble en el món que l’animal humà que necessita mesos i anys de protecció (necessitats).
Necessitat i desig, assoliment de la vida i assoliment de la felicitat. Et sents malament o frustrat quan no pots tenir el que desitges.
Hi ha dues corrents:
• Estoics: Vist que el mecanisme per buscar la felicitat arriba a l’excés, s’han de controlar fins reduir-les al mínim. Defensen la indiferència envers els plaers i dolors externs i l’austeritat en els propis desitjos. Impertorbabilitat de l’ànima.
• Epicuris: la felicitat de l’ésser humà consisteix en el plaer. Hem de satisfer totes les necessitats naturals en els seus graus justos i en un clima d’amor, no es poden generar necessitats artificials.
Segons Aristòtil: La felicitat és l’assoliment de la virtut.
En grec virtut és Areté (excel.lència).
I Aristòtil deia que per ser feliç has de conrear les teves excel.lències. “Hem de caminar conreant les nostres necessitats de manera justa”.
“La felicitat no és un lloc on s’arriba, és una manera de fer el camí de la teva vida i fent el bé”
“La nostra vida pot ser millor si busquem la felicitat”
“Siguem feliços, sense preguntar si som feliços”.
Excel.lent conferència, clara, esquemàtica, concisa i tots nosaltres cal que continuem buscant el camí de la felicitat.
Sense comentaris