10 Mar EL MAIG DEL 68
Conferència 4 desembre 2019
EL MAIG DEL 68
Per : Jordi Borja Sebastià
El maig del 68, és el nom amb que es coneixen una sèrie d’importants protestes, vagues i manifestacions succeïdes a França en la primavera de 1968.
Va ser una flamarada, es va evaporar tan ràpid com havia sorgit, va fracassar, va ser un pacte entre els demòcrates cristians, socialistes, comunistes, per fer un canvi social, no es pretenia arribar al poder, sinó que va transformar valors morals i idees. Segons Ramón Alcoberro: “el maig del 68 no volia canviar el món, volia canviar la vida”.
Tot va començar quan es van produir un seguit de vagues d’estudiants en universitats i instituts de París, que protestaven contra el capitalisme, el consumisme, l’imperialisme americà i l’establishment, a aquestes vagues estudiantils se’ls hi va afegir diverses vagues secundades per uns 11 milions de treballadors que reclamaven millores en les condicions laborals.
Però no tot va començar al maig, el moviment del 22 de març a Nanterre (banlieu de París, barri obrer, amb molta immigració) protestant contra la guerra del Vietnam va ser el detonant, grups d’extrema esquerra, un petit nombre de músics i poetes destacats i uns 142 estudiants (anarquistes, trotskistes, comunistes, llibertaris i un grup anomenat indignats), van ocupar un edifici administratiu a la universitat de París a Nanterre. Un dia el ministre de joventut i esports, François Missoff, visità el campus i es trobà amb una concentració d’estudiants, què voleu? Volem que en les residencies no segreguin els alumnes pel sexe (nois/nois, noies/noies), el ministre va dir a un dirigent “si vosté va calent, tiris a la piscina” això va indignar molt quan no era una reclamació sexual. A l’abril hi va haver moltes més mobilitzacions, van tancar Nanterre i van baixar a París, a la Sorbona. A començaments de maig un 80 o 90 % de joves de menys de 30 anys, als que se’ls hi va ajuntar gent que ja havia acabat la carrera, i també gent dels instituts, es concentraren arribant a ser unes 200.000 o 300.000 persones, el 13 de maig s’hi van afegir els treballadors de les fàbriques que havien convocat una vaga general que va ser secundada des del nord de París fins al sud de França, uns 10 milions de treballadors en vaga, es generalitza la lluita obrera.
En el moviment d’ estudiants, la majoria va ocupar universitats, es feien debats, cartells, hi havia molta vitalitat cultural i política, tarda i nit hi havia manifestacions, en els sectors més radicalitzats es cremaven cotxes, s’aixecaven llambordes, es van enfrontar a la policia, però no hi va haver cap mort. Hi havia dos grups, la joventut comunista revolucionaria que negociava i grups més informals que volien la violència “maoistes”, aquests van decidir anar a les fàbriques a ajudar als obrers però els hi va sortir bastant malament, els treballadors volien aconseguir avantatges econòmiques i laborals, després de negociar tota una nit es va arribar a l’acord de Grenelle, a on es va aconseguir la reducció de la jornada laboral, la rebaixa de l’edat de jubilació i l’augment del salari mínim, a més del pagament dels dies de vaga.
La repressió del moviment va ser molt violenta per part del President francès Charles de Gaulle.
La revolta del 68 comportà canvis radicals remarcables en la societat, va sorgir el feminisme, es va aprovar el dret a l’avortament, va canviar la manera d’entendre la sexualitat, canvià la relació entre pares i fills, les relacions entre professors i alumnes, les relacions amb la natura obrint-se pas a actituds més ecològiques, ha canviat la visió de la vida quotidiana, la sanitat, l’art, va provocar un canvi en la cultura política, va ser una revolta cultural.
Alguns dels eslògans més coneguts creats al maig del 68 són:
“Il est interdit d’interdire” (prohibit prohibir)
“Los muros hablan”
“Soyez realistes, demandez l’impossible” (siguem realistes, demanem l’impossible)
“Sous les pavés, la plage” (sota les pedres, la platja)
Va ser una conferència interessant ja que una gran majoria el teníem en els nostres records, i viscuda perquè el conferenciant havia estat a París en el moment dels fets.
Sense comentaris